L’actor José Corbacho

0

«Love, love, love» és la producció més gran d’enguany de Pedra Viva, on intervé l’Orquestra de Cambra Illa de Menorca (OCIM) amb la banda pop-rock del mateix espectacle. Més de 40 músics a l’escenari, amb l’actor José Corbacho i el músic i humanista Ramon Gener de conductors. Des d’una melodia de Wagner, Beethoven o Bach, a Bruce Springsteen, The Beatles o Beyoncé. Un viatge per les etapes de l’amor, l’enamorament, la passió o els cors trencats; a través de la música, la seva història i totes les emocions que evoca. Es va estrenar al Festival Grec, també s’ha duit al Palau de la Música i Menorca és la primera experiència fora de Catalunya. Serà aquest diumenge, a les 21 hores, a sa Vinyeta de Ciutadella.

Si l’amor és l’energia que mou el món, la música què li seria?

—L’amor és química i la música és matemàtiques. Una combinació que sembla científica però que dona un món de sentiments. La música és un estat d’ànim, un vehicle per parlar d’amor o per reflectir-s’hi.

Com sorgeix el tàndem amb Ramon Gener?

—Vaig coincidir amb ell per casualitat, i és tan bon comunicador, té tants coneixements musicals, que li vaig proposar un projecte. Em va dir que si ens veien junts en un escenari ens dirien ‘la extraña pareja’. I una mica és això. Va sortir la idea d’explicar anècdotes de la música amb el tema de fons universal que l’ha inspirada: l’amor.

Il·lustrat amb música pròpiament.

—La música aquí no para de sonar, intercalant-se a l’espectacle l’orquestra de clàssica amb la banda de pop-rock. És la part important de l’espectacle.

Com és la inclusió de l’OCIM?

—A Catalunya fem l’espectacle normalment amb l’Orquestra Simfònica del Vallès. Però com que de vegades era inviable anar als llocs amb una orquestra, incorporem a les formacions locals. L’OCIM aquí estarà dirigida ocasionalment per Xavier Puig, director de l’Orquestra del Vallès. Com jo, ell és un amant de Menorca.

Ha requerit molts assajos?

—Xavier Puig ha treballat molt ja, abans, amb l’OCIM, i quan els hi vàrem proposar, estaven les dues parts encantades. No fallen mai els músics de clàssica quan els poses la partitura davant; no com nosaltres (somriu).

La banda sí que la porten.

—La Love Rock Band, vuit músics i tres cantants per interpretar tot el repertori modern. De Barcelona viatgem 15 persones, més els músics d’aquí.

L’amor té unes històries universals?

—Hi ha històries musicals o cançons inspirades en l’amor que malgrat que passin els segles són atemporals, transversals i universals. Una cançó d’Elton John pot explicar el mateix que una simfonia de Tchaikovsky.

Aprenem coses dels compositors i les cançons?

—Beethoven havia d’estar enamorat constantment per compondre. A l’espectacle també expliquem que dues de les millors cançons de la música contemporània estan dedicades a la mateixa dona, Patty Boy. «Layla», d’Eric Clapton, i abans, una de George Harrison, dels Beatles, «Something».

També hi ha humor?

—Aquesta estranya parella que som el Ramon i jo, de mons diferents, al final, ens trobem amb la música, i es crea molta complicitat. I juguem amb el públic, quan em surt la vena del meu passat a La Cubana i baixo a parlar amb la gent. És un espectacle per passar-ho bé, emotiu, i també hi ha riures. Fins i tot permet riure’s d’un mateix.

Cura el mal d’amors?

—Qui a Menorca tengui mal d’amors que vengui. Perquè, al final, acaba tothom cantant, ballant, i es crea com una festa. I fins i tot s’ha donat el cas de gent que s’enamora a l’espectacle (riu).