Els cants d’Hildegard von Bingen també arribaren als Fosquets de Líthica de la mà de Margarida Bardal (veu i campanes) acompanyada en el salteri (instrument de cordes i ressonància, cítara) per Catherine Weidemann. Tanmateix, l’escenari canvià d’ubicació i es traslladà a l’hort dels Tarongers per mor de trobar-se la pedrera de l’Amfiteatre inaccessible a causa de les intenses pluges caigudes el mateix dijous.
El fet, emperò, no alterà en res el concert previst amb el nom de «Lux stellarum», ja que l’hort dels Tarongers li donà un format visual força agradable entre els murs i la vegetació de l’indret. Al cant, al so suau de les campanes i a la ressonància calmosa del salteri s’hi intercalaren unes imatges icòniques al mur de la pedrera i uns jocs de llums adients per a cada passatge que feren que la vetlada fos relaxant i agradable, a més agraïda per la remissió de la calor viscuda fins als darrers dies.
Una introducció musical de campanetes (13 en total, col·locades en una petita bastida de fusta) i l’assossegadora sonoritat del salteri serviren perquè els assistents al concert es relaxessin per concebre el missatge místic i espiritual d’Hildegard von Bingen. I és que així ho va donar a entendre Bardal quan digué al respectuós auditori que «La força tel·lúrica de Lithica convoca el seu esperit». Una intel·lectual del segle XI que era capaç de traspassar el temps, explicà la cantant. Un complet repertori per donar a entendre l’amalgama de sensacions que va crear aquesta compositora mística, els fonaments dels quals pouen del cant gregorià i dels salms monàstics. Tanmateix, el concert de Lux stellarum revisa i millora aspectes com la llum, les imatges i els moviments. A més aporten a la proposta un sentit millorat sense perdre l’originalitat medieval de la creació i la religiositat. A mesura que la fosca cobria l’hort dels Tarongers, creixia la bellesa audiovisual i s’anava consolidant aquest univers escènic que connectava la divinitat amb la humanitat, que era, en definitiva, la proposta de la nit a través dels textos, la música i les imatges.
Bardal va interpretar de veu els versos poètics en llatí (i algun traduït al català) que expliquen la conjuminació de la naturalesa, la llum divina, la vida i el lligam del fill de Déu amb el paradís de la humanitat, però destacant el paper de la dona (4.- Quia ergo femina), significant la figura de la Mare de Déu en la creació per damunt de qualsevol criatura.
La calma musical enlairada va ser una dosi terapèutica capaç d’apaivagar l’ànima, recompondre la ment i reblanir el cos. Una experiència auditiva com a sessió reconfortant, però emmarcada en una imatge escènica bellíssima.
Lux stellarum fou una altra aposta per les músiques alternatives que sobreviuen als segles i que en aquesta ocasió s’endinsen a través d’onze centúries. L’antigor musical de la mística en la qualitat del segle XXI és lloable i realçat per l’encanteri que transmeten les pedreres. I un nombrós públic, conscient del que anava a presenciar i escoltar, ho va agrair i aplaudir.
La pròxima convocatòria a Lithica serà la Mostra Escènica Menorquina, -Pedra en viu-, els dies 27, 28 i 29 d’aquest mes. Es tracta d’una acurada selecció de propostes presentades a l’organització Pedra Viva que mostraran les noves creacions en música, dansa i teatre.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.