Judit Tur enforteix l’estructura dels papers de la Guerra Civil | B. Maó

0

La Biblioteca Pública de Maó afronta la realització de quatre projectes de conservació i restauració del seu fons documental, que afecta la documentació de la Guerra Civil Espanyola, de l’Administración Institucional de Servicios Socioprofesionales (AISS), els llibres de Protocols Notarials i el Registre d’Hipoteques. Els treballs, que van a càrrec de la restauradora Judit Tur amb la col·laboració del personal de la Biblioteca Pública, van començar uns a principis d’estiu i els altres a principis d’agost.

El subfons de la Guerra Civil Espanyola, que pertany al fons de la Delegació del Govern, havia sofert humitats una mica greus i aquest tipus de paper el que passa quan es banya es que compacte i fa com una galeta, de manera que sembla que sigui tot un bloc, assegura Judit Tur. L’actuació millorarà la integritat d’uns 18.000 documents. A nivell estructural, les fulles que es poden separar estan tan debilitades que es converteixen en pols, realment no hi ha estructura de fibra a dins. «El que es fa amb el producte que empram, que és un derivat de la cel·lulosa, és com si es posés una xerxa dins el mateix document que sustenta l’estructura. No es soluciona el problema, però dona una mica més de marge per poder-lo manipular. Es tracta d’una conservació per quan s’hagi de digitalitzar que no s’acabin de perdre definitivament», assenyala.

Sindicat franquista

També s’actua en la documentació del fons de l’AISS, és a dir, l’Administración Institucional de Servicios Socioprofesionales, l’organisme encarregat de rebre la documentió del Sindicat franquista, una volta aquesta estructura del règim de Franco s’eliminava amb l’entrada en vigor del decret de 1976 sobre la creació, organització i funcions de l’AISS. En aquest cas, es tracta de la neteja dels carnets, treure tota la brutícia superficial, després s’eliminen les grapes i els clips, i es fa un muntatge de conservació de les fotografies, i tot va enfundat en carpetes individuals dins unes capces. «És una feina molt mecànica, simplement per evitar que pel fet de que els carnets estiguin posats un damunt els altres les fotos s’acabin perdent i deteriorant de manera que no sigui recuperable. La idea és que en el moment de la petició de digitalització estigui muntat a l’arxiu i es digitalitzi perquè pugui estar en ús», assegura.

Trini Moll elimina agents nocius del mateix fons documental | B. Maó

Per altra banda, s’està creant un protocol de neteja i consolidació de les cobertes dels llibres de Protocols Notarials, «són uns volums que pesen vint-i-cinc quilos i s’està muntant tot un sistema perquè siguin més manipulables i que la pell de la coberta estigui en millors condicions, ara segons com les agafes hi ha rotures, intentam crear un procés que es pugui mantenir al llarg del temps», afirma.

També s’està aprofitant la digitalització de la documentació de la Comptadoria d’Hipoteques per fer unes cures de conservació dels documents que ho requereixen i de restauració en altres casos. En aquest sentit, Tur afirma que «està bé digitalitzar, però si la documentació no està en les condicions adequades i s’ha de fer una segona digitalització perquè s’ha perdut el registre o per qualsevol motiu, si no està en l’estat que pertoca no aclarim res».

Malaltets

La restauradora Judit Tur assenyala que es tracta d’una feina manual, de molta paciència, no és una feina que es pugui fer de forma mecànica, el que permetria fer-ho més àgil «per desgràcia cada llibre té una patologia diferent, no es pot estandaritzar i emprar màquines amb una documentació tan delicada no és viable. Es tracta d’una feina que sempre ha estat manual i ara encara més, hi ha llibres que estan malaltets, com dic jo».