Manuscrit amb la saviesa universal del metge Josep Miquel Guàrdia

En aquesta obra, escrita en forma d’assaig, l’autor aborda amb profunditat i amb perspectiva històrica una gran diversitat de temes: salut, malaltia, dietètica, higiene, fisiologia, anatomia, psicologia, pedagogia, filosofia, moral, dret, ciències i humanitats. «Qüestions que són inherents a la condició humana i que no han perdut vigència», explica Andreu Vidal, alaiorenc també, llicenciat en Història moderna i Filologia, i professor de secundària de Barcelona ja jubilat. I qui ja havia publicat «Viatge pels països de llengua catalana de Josep Miquel Guàrdia Bagur», amb el suport de l’IME.

A Josep Miquel Guàrdia (Alaior, 1830 - París, 1897), historiador de la medicina, filòsof, crític literari, pedagog i defensor dels estudis humanístics, se’l considera, entre d’altres, un dels pioners de la psicologia moderna, que va contribuir a establir les bases de la medicina psiquiàtrica. Amb 13 anys, el seu pare el va enviar a estudiar al Liceu de Montpeller. Aquí, va assolir també la seva formació com a metge, a la prestigiosa Facultat de Medicina de la mateixa ciutat. Després d’aconseguir el títol de doctor i d’haver fet una breu estada a Menorca com a ajudant del seu pare, també metge, es va instal·lar a París, on va obtenir el doctorat a la Facultat de Lletres de la Sorbona, renunciant a la pràctica de la medicina i dedicat a l’estudi de temes humanístics, com la filosofia, la història, la literatura i la lingüística, sobre els quals va dedicar un gran nombre d’articles. Malgrat això, Guàrdia va mantenir al llarg de la seva vida el seu interès per multitud de temes mèdics, sobre els quals va escriure amb profusió, detalla Andreu Vidal al pròleg d’aquest llibre, que està a l’espera de veure aviat la llum i que comptarà també en aquest cas amb el suport de l’IME.

«Physiologie, hygiène et morale; notions élémentaires de la science de l’homme» porta la data de 1885, poc després d’haver començat Guàrdia a treballar al Collège Chaptal, el tercer dels centres on va exercir de professor. Una mena d’institut orientat a la formació professional i on impartia classes de moral a alumnes de l’últim curs de Comerç.

El llibre està estructurat en tres parts, que corresponen als tres títols: la vida, la salut i la virtut. I es pot considerar com una introducció al seu univers intel·lectual. Una obra escrita fa molt de temps, però amb uns valors que no envelliran mai, escriu també Vidal, qui recalca l’estil particular de Guàrdia; «crític, sense preocupar-se d’agradar o desagradar; i exemple de llibertat, independència i dignitat incorruptible».

En aquesta obra, Guàrdia presenta la moral com la part més útil de la filosofia, en la mesura que pretén millorar l’individu i la societat. En una segona part, titulada «La salut», recorda els principis hipocràtics segons els quals la vida s’ha de conservar gràcies a la dietètica, és a dir, la nutrició natural i equilibrada, i a la higiene, que té un component moral, «i s’ha de transmetre a través de l’educació». Per altra banda, es refereix al fet que la salut també depèn de les mesures col·lectives d’higiene, «que els poders públics han de dictar i fer complir per tal de poder gaudir d’un aire sa o d’una aigua potable». I afegeix: «la higiene pública és una qüestió de solidaritat (...), que seria el mitjà més adequat per lluitar eficaçment contra les pandèmies». Un exemple del seu pensament avançat i atemporal, emfatitza l’estudiós de la seva obra.

La virtut

En l’última part, amb el nom de «La virtut», recorda que el coneixement ple de la naturalesa humana és el resultat de la conjunció de la medicina, la fisiologia i la psicologia. I que aquestes «formen part del conjunt de la persona sense preteses superioritats d’una part sobre una altra», afirmava, en una visió holística de l’ésser humà.

A la conclusió, Guàrdia remarca la formació en drets i en deures de l’home i del ciutadà. I al mateix temps, el paper de l’ensenyant, «que ha de ser honest per ensenyar honestedat». I diu: «Només amb una ferma educació en la higiene i en la moral pot haver-hi millora de l’individu, i assegurar, així, el progrés de les generacions futures». Les últimes línies serveixen per formular alguns aforismes que concentren l’essència de la moral: «Conèixer-se per comportar-se; conservar-se per ser fort; moderar-se per garantir la conservació de la força; il·lustrar-se per saber les pròpies obligacions; no fer mal i fer-se útil. En altres termes: ser fort, il·lustrat, just i bo».

Guàrdia, segons explica Andreu Vidal, va escriure «Physiologie, hygiène et morale» amb la idea d’organitzar la matèria del seu curs, de forma que li servís de guia per a les seves classes. Com que es tractava d’una obra per a ús personal, mai no va ser publicada; fins i tot, alguns investigadors la van donar per perduda. Andreu Vidal va fer la transcripció de l’original francès, mentre que el besnet de l’autor, Patrick Casas, va assumir els costos de l’edició, com ja havia fet anys abans amb l’obra «José Miguel Guardia, personalidad y doctrina pedagógica», d’Antoni Petrus Rotger.