Brad Mehldau Trio, l’excel·lència feta jazz

La formació jazzística conformada per Brad Mehldau, al piano, Larry Grenadier, al contrabaix, i Jeff Ballard, a la bateria, porta des de 2005 com a tercet estable i és el format on el gran i prestigiós pianista nord-americà, nascut a Florida, ha trobat una continuïtat més longeva. Aquest treball conjunt perllongat en el temps quedà palès des del minut un, ja que l’entesa entre els músics és tan evident que es diria talment que respiren i bateguen alhora. Així ho van demostrar diumenge passat en un teatre ple de gom a gom i amb un concert que tancava la gira de la formació per Espanya.

Malgrat el pianista, guardonat amb un Grammy el 2020 a millor àlbum de jazz instrumental (Finding Gabriel) acaba de treure nou disc, «Your mother should know», una interpretació íntima de temes dels Beatles, aquest no fou el repertori que el tercet ens va oferir diumenge a la nit. Van començar el concert amb una sèrie de temes propis, entre ells «C minor Waltz», però hi van tenir cabuda versions de temes com «Got me wrong», de Alice in Chains,  l’estàndar «All the things you are» de Jerome Kern, «I fall in Love too easely», de Jule Styne, o «Great day», de Paul McCartney, entre d’altres.

Mehldau es mou entre la sorpresa de la improvisació i el rigor de l’estructura formal, la qual cosa dona com a resultat un so net i precís i un dibuix clar i diàfan dels temes que desgrana i reinterpreta al piano. L’acompanyen dos grans músics, al contrabaix i a la percussió, que atorguen un cos harmònic i un groove de gran riquesa. El resultat és un so compacte, sòlid, atractiu, rigorós, sorprenent però ordenat. I anem veient com l’obra musical evoluciona i es va edificant a ulls i oïdes de l’espectador, el qual entra en aquest viatge per ser-ne copartícip de la creació, pautada però fresca de bell nou. Heus aquí la grandesa d’aquest gènere i el privilegi d’observar a tres grans fent allò que millor saben fer.

El públic menorquí, entregat des de l’inici a un cartell sense fissures, va brindar una escolta atenta i respectuosa, alhora que entusiasta, i va regalar llargs aplaudiments als artistes, que van saber agrair la calidesa amb un parell de bisos.

Cert que Mehldau es va mostrar un tant distant, potser perquè la seva concentració fou màxima al llarg de l’hora i mitja que durà el concert. Va ser una nit de grans músics i d’excel·lent jazz, en la seva versió més clàssica i depurada.

Un inici d’aniversari d’aquests 25 anys realment brillant,   al llarg dels quals han arribat a la nostra illa grans noms del panorama mundial, fet que ha esperonat la qualitat i la quantitat de producció local del gènere jazzístic. Esperem que sigui una efemèride que renovi les forces dels promotors per continuar situant Menorca al mapa internacional. Gràcies per tota la feina feta i la que ha de venir. I moltes felicitats!