Pasdobles per a banda amb origen i accent menorquí

José María Martín Domingo va néixer a Maó el 23 de maig de 1889. Era dijous i bufava el vent de llevant, amb un fort temporal a la costa menorquina, que va provocar el desabastiment de peix al mercat de la ciutat, i una temperatura de 20,4 ºC, segons informava el diari «El Bien Público». El nadó era fill de Petra Domingo Sabater que estava casada amb Cecilio Martín Rodríguez, un músic militar que havia estat destinat a Menorca i que era membre de la Banda del Regiment. Sonava el bombardí amb el qual va destacar durant els anys que va ser integrant de la referida banda militar, segons apunta el músic i historiador Deseado Mercadal.

Aquell mateix dia, la ciutat va rebre amb solemnitat i repicada de campanes la visita del bisbe Manuel Mercader, que ensoldemà va administrar el sagrament de confirmació a 407 fillets i filletes, corresponents als districtes parroquials de Santa Maria, el Carme i Sant Francesc.

Cecilio Martín era un músic vocacional, enamorat de la música i des del principi va tenir molt clar que volia transmetre la seva passió per la música al seu fill, que amb només cinc anys va rebre de son pare les primeres classes de solfeig. La progressió en l’aprenentatge musical devia ser prou evident i el fillet demostrava unes grans aptituds per a la música que quatre anys després, quan en tenia nou, son pare va decidir enviar-lo a l’internat de San Bernardo, a Madrid. Era l’any que Espanya va perdre les darreres colònies d’Ultramar -Cuba, Puerto Rico i Filipines- el que va afectar l’economia menorquina, sobretot les exportacions de calçat a l’illa caribenya.

A la capital d’Espanya, el jove maonès va quedar sota la tutela de Tomás Coronel, el catedràtic de trompeta del Real Conservatorio, a més d’estudiar contrapunt, fuga i composició de la mà d’Emilio Vega, director de la Banda del Real Cuerpo de Alabarderos. A l’edat de 14 anys va guanyar la plaça de músic de primera en el Batallón de Cazadores de Barbastro, amb guarnició a Madrid, i un any després va ingressar a la banda d’Alabarderos, amb la particularitat que els anys posteriors nombrosos conjunts musicals i orquestres es van disputar les seves actuacions, segons assenyala el professor Biel Julià.

El 1909 es va crear la Banda Municipal de Madrid i, amb 20 anys, demana l’excedència a l’exèrcit i ingressa com a primer cornetí, fent a vegades les funcions de director d’aquesta. Nou anys després, José María Martín va aconseguir ingressar com a músic major de l’exèrcit amb destí a Santa Cruz de Tenerife, fins que torna a la península. Com a subdirector de la Banda Municipal de Madrid i director de la Banda Ibérica, interpretant pasdobles propis i d’altres compositors, va obtenir una gran popularitat. Les seves obres musicals encara estan presents en totes les antologies dels mestres de pasdobles i els seus títols apareixen en els repertoris i sonen en els concerts de les millors bandes simfòniques, subratlla Biel Julià.

El mestre de pasdobles que havia vist la llum per primera vegada a Menorca va morir el 16 juliol de 1961, als 72 anys, a Madrid, ciutat que vuit anys abans li havia entregat la Medalla de Plata. Aquell mateix dia la Banda Municipal de Madrid estrenava el seu darrer pasdoble, «Lliria».