El músic i lletrista Guiem Llorens. | Arnau Capellades

TW
0

El nou disc, acabat de sortir, és una continuació del primer, també amb segell de Guspira Records. Si aquell era «Contracorrent», aquest és una «Rissaga», per arrasar entre el panorama reggae català. La crítica diu, de fet, que el consolida. Però ho explica així de broma Guiem Llorens des de Barcelona, ciutadellenc de 29 anys, l’alter ego de Rudymentari; apassionat de les lletres d’ençà que era un infant. I de la seva Menorca natal, de la qual no n’està gens desvinculat, ni sentimentalment ni poèticament.

La música entesa com a eina de transformació social, precisament, amb la lletra a ritme de reggae, pot tenir, en el músic ciutadellenc un clar component polític o fer una denúncia social. És el cas del single «Terra», on sembra llavors, mai millor dit, per externalitzar el conflicte dels pagesos a Menorca per l’accés de la terra en mans estrangeres. Amb el clam «la terra és de qui la treballa», i amb referències a la memòria biogràfica dels seus avantpassats de la pagesia. Una temàtica que, de passada, posa el focus en l’emergència climàtica, reivindicant els ritmes de la naturalesa i la importància del sector agrícola. El nou àlbum també serveix per parlar de «Prevenció de riscos liberals», una altra cançó, on surten hipoteques, lloguers i «l’estrès que pateix la classe treballadora». Tot, amanit amb la música d’arrels jamaicanes. Al final, el món està connectat; Jamaica, el Mediterrani, Menorca. El context de l’Illa no és, en tot cas, cap barrera per arribar a qualsevol part. Si no el pretext d’un llenguatge universal. Que es nodreix, això, sí, de la bellesa del nostre camp, com mostra el vídeo del single «Terra», presentat amb gran èxit com un dels primers avançaments del disc.

Hi ha també «Diuen que plou», cançó de ritmes alegres amb una forta influència del dancehall. I carregada de lírica actual, per exemple, la crisi del model turístic, que «cada estiu col·lapsa l’Illa més i més». A «Rissaga» s’hi afegeix «Zona de confort», o «Fora de control», amb missatge antifeixista, així com «Impostor», qüestionant la rivalitat per a l’èxit com a model. Fins a vuit nou temes creats, una mostra de música jamaicana feta a la menorquina, amb una clara aposta pels ritmes més clàssics del gènere, com new roots. En aquesta entrega s’ha rodejat de Quim Simó, productor i saxofonista de la banda, i Otger Ibars, teclista i productor. El disc s’ha gravat acompanyat dels també menorquins Eduard Coll (bateria) i Carlos Coll (baix), a més de Martin Anderson (guitarra), Neus Aranda (trompeta) i Alba Pujals (trombó). Així és com es consolida un dels noms indispensables dins el panorama de reggae actual. Durant els dos darrers anys, destaquen les seves actuacions a l’Acampada Jove i al Nowa Reggae, a més de diverses actuacions que l’han portat arreu. El nou disc de Rudymentari, «Rissaga», tot un fenomen musical (ja ha acumulat més de 40 mil reproduccions), es presenta dia 6 de maig a la Sala Multifuncional de Ciutadella; el 13 de maig a la Sala Salamandra de Barcelona, i a Mallorca el 3 de juny, a la Factoria de So.

El apunte

Un títol identitari i una reivindicació del camp: «S’està desvaloritzant»

«Rissaga» és un títol identitari, amb el ‘segell’ de ciutadellenc, que el ben delata en aquest origen. Guiem Llorens explica que el simple fet de cantar en menorquí ja és quelcom diferencial per a qui els pugui escoltar des de fora. Menorca, en certa manera, diu, marca als menorquins; en el caràcter, ritmes o maneres. Reivindica les seves arrels pageses, i en aquest sentit, diu que el mateix nom, Rudymentari, ja ho indica. I que pretén transmetre uns valors illencs culturals, que li encantaria que no es perdessin. Diu que no s’entén Menorca sense el camp, i «crec que s’està desvaloritzant», afegeix Guiem Llorens.