La Xarxa de Biblioteques té fitxats a 550 autors menorquins

Amb la creació, entre altres coses, d’una llista d’autors menorquins de tots els temps. Conté unes 550 entrades, que inclouen nota biogràfica de l’autor, fotografia i catàleg de les seves publicacions, així com premis o altres referències. Aquest és un requisit de les noves normes de catalogació sobre la normalització de les autoritats, que permet, per exemple, vincular els autors a altres recursos, allà on siguin citats en el món digital.

Aquest recull d’autors de l’àmbit de Menorca va començar amb els autors històrics que, com a requisit, havien de tenir publicats un mínim de tres llibres. Actualment, aquesta condició s’ha ampliat a qualsevol autor que hagi publicat una obra.

Per fer aquesta tasca de recopilació, li ha servit de punt de partida el contacte directe amb els que són vius. Ha estat aquesta la manera, diu, d’obtenir les dades d’una forma fidedigna. Pel que fa als antics, s’ha recolzat en la feina d’historiadors com Josep Portella Coll, coordinador de la «Col·lecció Quaderns de Folklore» des de 1979, qui disposa d’un important arxiu de persones de Menorca. I igualment, el professor Antoni Guasch Bosch, genealogista i gran aficionat a la història i la cultura menorquina, i gran cercador de menorquins, ha estat una font d’informació per poder fer aquest registre d’autors de l’Illa.

Jordi Vila va començar aquesta base de dades el 2011, amb els escriptors destacats, com Joan Ramis i Ramis o Àngel Ruiz i Pablo. A partir de 2015, la va ampliar amb els nous requisits, deixant d’aquesta manera un fons documental de gran rellevància. Que ell desitja que pugui tenir continuïtat en el seu relleu, un cop es jubili. I de la mateixa manera, és conscient que encara hi falten dades. Per açò, aprofita des d’aquí per convidar els autors a fer les seves aportacions o esmenes, per tal d’oferir la informació el més exacte possible.

Es considera autor menorquí tota persona nascuda o vinculada de forma sòlida a l’Illa que hagi publicat un llibre, en qualsevol llengua. I amb l’interès també aquí que totes aquestes publicacions formin part del catàleg de la Xarxa de Biblioteques de Menorca. Al web, en l’apartat el «Llibre de Menorca», surt el desplegable «Autors menorquins», juntament amb altres apartats dedicats a les editorials menorquines, llibreries i revistes i diaris d’aquí.

La tasca de Jordi Vila, vinculat al Servei de Coordinació de l’entitat des de l’any 1986, quan es va crear, engloba el desenvolupament de tot el web. Com que hi ha estat sempre, ha vist els grans canvis, com el naixement de la informàtica i internet, i les aportacions que han ofert a tot aquest àmbit. Molt diferent d’aquelles antigues fitxes en petites cartolines dipositades en arxius, que recorda tan bé, i que eren l’eina que permetia les cerques i consultes dels llibres i els autors a les biblioteques menorquines del segle passat.

En aquesta època dels anys 80, on la feina es feia sense ordinadors, hi ha dos noms destacats: la parella Maria Lluïsa Canut i José Luis Amorós, amb residència a Maó, vinculats professionalment al CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas), que van aportar un llibre nord-americà sobre automatització de biblioteques, cosa que sonava a fantasia o ciència-ficció, explica Vila. En aquell moment, amb Joan F. López de conseller de Cultura, es començava a fer el Silme, el servei d’informàtica local. I recorda com Manel Camps va crear un programa específic de catalogació per a les biblioteques. Els bibliotecaris que venien de fora, segons explica, quedaven «al·lucinats amb l’eina que teníem a Menorca».

La seva llarga trajectòria permet fer un balanç de l’evolució del vincle que han tingut els menorquins amb l’escriptura. Jordi Vila destaca els inicis més vinculats amb la temàtica folklòrica, de tradició, geografia i costums menorquins, i el gran contrast en relació amb l’eclosió actual de gent que escriu, i fins i tot de persones que s’autoediten o autopubliquen. De la mateixa manera, recalca els professionals menorquins que escriuen sobre diferents disciplines, com medicina o economia. Però sobretot, fa referència a l’augment d’escriptors de diferents gèneres literaris, poesia, relat o novel·la. «A Menorca hi ha molta afició a escriure», conclou qui coneix a la perfecció el catàleg d’obres que neixen o estan vinculades a l’Illa. De les dades d’aquest registre de 554 autors, destaca que 400 són vius. Significaria que 1 de cada 250 menorquins publica o ha publicat un llibre. Una bona dada per celebrar l’autoria illenca d’aquest Sant Jordi que tenim a les portes.