Un concert del grup de música folk Traginada al Teatre Principal de Maó.

TW
1

Coincidint amb el 50è aniversari de la creació de l’Obra Cultural Balear de Menorca, el professor i escriptor Nel Martí publica un llibre de la mà de Lleonard Muntaner Editor en què destaca la seva labor per promoure els valors democràtics, la recuperació de la llengua i la cultura catalanes i la protecció del territori.

«L’Obra Cultural Balear de Menorca (1973-1982)» subratlla el paper fonamental que l’entitat va jugar a l’Illa durant els anys setanta i vuitanta del passat segle XX, «també és fonamental per entendre aquest període històric de transició cap a la democràcia, que a l’Illa és un temps de mobilització per recuperar tots els elements propis, com la llengua i la cultura, a més de l’autogovern. Obra Cultural és fonamental en aquest procés de democratització, em semblava que era impossible entendre aquests anys sense recuperar la història d’aquesta entitat», assenyala Nel Martí.

L’Ateneu de Maó va acollir durant aquest període històric una gran activitat cultural i reivindicativa, assenyala Martí, amb l’organització de conferències que fins al moment no s’havien pogut tractar, és un moment d’obertura i de recuperació. Totes les entitats acollides en l’edifici de l’Ateneu, com Obra Cultural, també estaven integrades dins la seva junta directiva. En un moment determinat l’Ateneu no era la institució adequada per dur a terme una sèrie d’actuacions en què Obra Cultural es vol posicionar per defensar l’Albufera des Grau que era objecte d’un projecte urbanístic, és la primera entitat que actua i reacciona com a moviment ecologista. «Posteriorment, serà Pere Prats, que estava dins Obra Cultural Balear de Menorca, la persona que fa la passa endavant i es constitueix el GOB, que és una de les entitats hereves, com ho són Obra Cultural de Menorca creada per Josep Miquel Vidal per substituir l’anterior el 1982 que agafa com a principal funció desenvolupar l’edició de l’Enciclopèdia de Menorca, o Acció Cultural de Menorca per reivindicar la llengua catalana», afirma.

Martí recorda que Menorca és reserva de la biosfera i que el seu nucli és l’Albufera des Grau precisament per aquesta mobilització que neix a través de l’Obra Cultural Balear de Menorca. «En el cas de Menorca tot aquest procés de democratització i de recuperació de la cultura i la llengua ve lligat a un fet molt important, que és el naixement de l’ecologisme», subratlla Martí.

Nel Martí ha contactat amb les persones que van participar en el naixement i d’aquesta entitat per recuperar la seva història, com el primer president Josep Coll Vivó i el segon, Enric Taltavull, i membres de la junta com Antonio Casero, Joan Febrer, Albert Moragues, o Joan C. de Nicolás. També ha contactat amb Jordi Muntaner que, juntament amb Josep Congost, va publicar el 1972 un article al diari «Menorca» sobre la conservació de la natura en el qual    feia una crida a la ciutadania per mobilitzar-se en la defensa del territori, «és el punt de partida simbòlicament i històricament de l’ecologisme menorquí», afirma.