Blai Barber, més «lliure i fràgil» al seu nou disc

«Marès» surt a partir de composicions tretes a la seva guitarra i gravades a l’estudi de producció alaiorenc Es Molí Estudis. L’acompanyen el baix Tony Olmedo i la guitarra de Pep Villalba. A més d’Aleix Cànovas, bateria; Marc Bosch, saxo; Lluís Piris, trompeta; Josep Mercadal, piano, i la veu puntual de Juana Melià. El cantant i els músics, amb els colors destacats dels instruments de vent, es veuen en el videoclip de «Marès» en una imatge paradisíaca, amb un fons d’aigües blaves, i per parlar de temes essencialment humans.

Menorca sempre hi és de fons.

—La cançó «Marès» és una crítica a l’excés de pantalles i a la pèrdua de les relacions humanes que porta implícit, com xerrar de tu a tu. A través del videoclip, es veu com deixam tots els papers damunt la taula i sortim a expressar-nos des d’una illa figuradament deserta, però que és Menorca. Hi surt el mar de Cavalleria i també una posta de sol damunt Fornells.

Com es troba en aquest projecte, més íntim?

—Aquí em sent sincer, on puc treure totes les temàtiques que m’agraden. Em serveix per xerrar de l’amor, de les relacions humanes i del pas del temps, o més concretament, dels aprenentatges del pas del temps. Acab de sortir pràcticament del món universitari, i ara és quan necessitava expressar totes aquestes coses.

La música és un altre mitjà de comunicació?

—La comunicació m’agrada molt, però en el periodisme has de ser molt imparcial. En canvi, aquí, a través de la música, em puc mostrar més lliure, més fràgil. És una manera de canalitzar sensibilitat. Formacions com Black Pearl em donen altres coses, alegria, o el bon ambient dins el grup. Però açò és diferent.

Ha donat a la veu uns registres molt destacats.

—La veu és essencial quan crees música. Des de ben jove, amb 14 anys, ja em vaig apuntar a cant. I sempre he volgut perfeccionar-la rebent classes. Com a cantant, a més de Black Pearl, he participat a grups com Oratge, Moments de cor o Desconnectats.

Amb quin estil es definiria?

—Aquí hi ha cançons pop, i algunes cançons són d’estil folk, i també hi ha altres estils. Crec que faig coses variades. El folk em serveix per xerrar de coses pròpies de Menorca, que hi són molt presents en el disc.

Com en la cançó «Sa teva mirada».

—En aquest cas, és una cançó d’amor cap a la meva família i a tot el construït des d’un poble petit com és Alaior. Coses, de fet, que no crec que siguin difícils de sentir des de qualsevol altre poble de Menorca.

Quan serà la presentació del seu disc?

—M’agradaria presentar-lo de cara a setembre. Aquest estiu tenc una agenda d’altres projectes, com el concert amb la Banda des Migjorn Gran i The Binigaus, on faig de cantant de Coldplay, dia 8 de juliol. I també particip al musical «Els Pirates», amb Pedra Viva, el 25 i 26 d’agost.

És important trobar el temps per a la música?

—La música s’està convertint en un refugi molt interessant per a moltes persones. Jo, a més, tenc la sort de poder-ho fer rodejat d’aquest equip magnífic de músics i de cracs com Gerard Fernández, creador del videoclip de «Marès».