Marc Boqué Peña (Barcelona, 1973), llicenciat en Física i Filosofia, i doctor en aquesta última matèria, va impartir durant dos dies, divendres i dissabte de la setmana passada, a la Universitat Internacional de Menorca Illa del Rei, UIMIR, el curs «Llegir el firmament a través dels mites». Per aprendre a localitzar els astres i entendre com les històries de la cultura clàssica, com l’Antiga Grècia, han organitzat la visió del món. Marc Boqué és professor col·laborador a l’Àrea d’Arts i Humanitats de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya), on imparteix les assignatures de Pensament filosòfic i científic modern i contemporani, en els graus d’Humanitats i Antropologia i Evolució humana. I ha desenvolupat en els darrers vint anys tasques divulgatives relacionades amb l’astronomia i la cosmologia. Actualment, també és professor al màster universitari de Filosofia per als reptes Contemporanis a la mateixa universitat i membre del destacat grup filosòfic d’investigació «Mussol».
Durant el curs a la UIMIR, amb una assistència d’uns 30 alumnes, i durant 10 hores lectives, Boqué va oferir un viatge per la mitologia i les estrelles, narrant històries d’herois, com Perseu o Hèracles, que en el gest de ser fixats en el firmament en forma de constel·lacions, van poder ser recordats de generació en generació, explica. Ho va fer identificant les constel·lacions, les 88 que encara s’utilitzen, i relacionant-les amb aquestes històries mitològiques. Que s’han anat perdent, «tot i que explicaven coses importants de l’existència i del món», afirma. «Perquè són, aclareix, les fundadores dels valors culturals, socials i polítics de la cultura d’Occident. Amb referents que neixen d’aquests mites i que hem perdut, com l’hospitalitat amb els que són estrangers», detalla.
Boqué explica també la desconnexió de l’home actual amb el firmament, que ve de l’època moderna, el naixement de la indústria i el capitalisme. I també com ens hem col·locat fora de l’harmonia amb l’univers en la qual estàvem antigament. Això ha passat, diu, perquè hem entès el món com una espècie d’objecte que podem explotar, fent-ne un ús extrem que ens allunya de la mateixa natura amb la qual estàvem integrats. «Ara utilitzem el món, quan abans hi pertanyíem», sentencia.
Per altra banda, pel que fa a la Terra, fa veure com al llarg de la història de l’astronomia aquesta ha passat d’ocupar el centre d’un univers petit i tancat, tal com pensaven que era les civilitzacions antigues, a esdevenir per a nosaltres un planeta més entre els milions, «en un univers immens on -diu- estem molt perduts».
Des dels àmbits que Boqué cultiva, la seva mirada filosòfica interroga també el pensament científic. Intentant que els dos vessants vagin coordinats, afirma. Perquè actualment, amb les presses amb les quals vivim, no hi ha temps per pensar, quan, antigament sí que hi havia temps de pensar i de viure. I conclou: «Hem perdut la mirada pausada per a reflexionar sobre el que vivim». En aquest sentit, explica que la filosofia és una eina de trobada i també de compromís per tractar els problemes comuns que té el nostre temps. I que la filosofia, sense el contacte amb la realitat, no té sentit, perquè es quedaria en teoria. Conscient, però, tal com afegeix, que la filosofia sempre arriba tard en un món que va de pressa i ens situa enrere per pensar sobre la realitat. I posa l’exemple de la Intel·ligència Artificial i el desenvolupament accelerat, que no permet reflexionar en les conseqüències que pot tenir en l’àmbit ètic, social o polític.
De Menorca, per altra banda, on per primer cop ha fet aquesta formació, destaca el cel magnífic per contemplar el firmament. «Amb tantes estrelles, que fins i tot es fa difícil identificar les constel·lacions», diu somrient.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.