Albert Espinosa: l’escriptor de contes per curar l’ànima

Així ho va explicar l’autor de «Polseres vermelles» a la trobada celebrada dimarts al pati de Can Saura de Ciutadella per a presentar el seu darrer llibre, «Quin bé que em fas quan em fas bé», on posà de manifest la seva capacitat de comunicació, diàleg i empatia amb els assistents.

Menorca sempre és present al cap i al cor d’Albert Espinosa. Tot va començar el 2008, quan  va publicar el seu primer llibre: «El món groc», on explica el seu aprenentatge vital a través de la dura malaltia que va patir.

Des de llavors ençà ha escrit obres teatrals, guions per a televisió i molts més llibres, que s’han arribat a vendre a més de quaranta països. És un autor amb gran capacitat de feina, una extensa producció literària i amb una presència habitual als mitjans de comunicació.

Però, així i tot, Espinosa no s’oblida mai de Menorca. Així ho va expressar, amb tanta convicció com sentiment, en les intervencions, amarades de desig per a tornar a conversar amb els menorquins que tant bé coneix, en el silenci amable i respectuós de tots els qui vam tenir la sort i l’oportunitat d’assistir a la presentació de la seva darrera obra.

«El meu objectiu, com a escriptor, és entretenir i que els lectors puguin gaudir amb unes històries que, per una raó o una altra, han preferit quedar-se en poques pàgines», afirmà davant l’atenta mirada dels assistents.

Una vetlada on les intervencions d’Espinosa van emmudir, van fer pensar i van posar la pell de gallina al públic per l’impacte de la seva història personal i la seva visió del món. També cal destacar d’aquesta trobada les rialles que va fer amollar a tot el públic amb aquesta forma tan particular de riure’s de si mateix.

La trobada va ser organitzada per la Llibreria Pau de Ciutadella, amb què Albert manté una bona relació de col·laboració.

«Quin bé que em fas quan em fas bé» és el tercer llibre de relats curts d’Espinosa, després de: «Finals que mereixen una història» i «Si ens ensenyessin a perdre, guanyaríem sempre». El llibre consta de 23 capítols; a cadascun relata una intrèpida història amb un final sorprenent i on hi podem extreure una lliçó moral.

«L’amor sempre ens dona vida»

Com veu l’actual moment de la literatura menorquina?

—Brutal, amb una gran energia i misticisme, que sembla envoltar l’Illa amb molta pau.

Quina presència té Menorca en la seva activitat de creació literària?

—Molta. Tant és així, que sempre intent que Menorca estigui present als meus relats. Des de que vaig arribar, m’he enamorat d’aquesta Illa.

Hi ha algun escriptor menorquí que hagi influït en la seva manera d’escriure?

—Hi ha ha diversos escriptors i també pintors menorquins que han influït en la meva literatura, com, per exemple, la poesia de Ponç Pons i també la pintura de Llorenç Pons.

Menorca està present a l’obra «Quin bé que em fas quan em fas bé»?

—En el llibre hi ha 23 històries. I una d’aquestes succeeix precisament  a una Illa; i molts de llocs i aspectes de Menorca estan presents en aquest capítol.

Què vol dir amb la frase «a Menorca vaig aprendre a morir i a viure»?

—Quan em van comunicar que el càncer avançava molt de pressa, i que m’hi quedava poc més de 20 dies de vida, vaig venir aquí,    deixar-me endur. Van passar els vint, els trenta, 38... i quan vaig arribar als 71 dies, em van anunciar que el meu càncer avançava molt lentament, i que possiblement no hauria de patir-lo més. Va ser en aquell moment, quan vaig començar a gaudir de Menorca, i on vaig aprendre a viure. Perquè Menorca em dona amor, i l’amor ens dona vida.

Què li va impulsar a començar a escriure?

—Jo sempre dic que l’escriptura canvia coses i ens ajuda a entendre’n moltes altres. Aquestes són les motivacions.

Hi haurà una segona temporada d’«Els Espavilats»?

—Durant el confinament vaig escriure la segona temporada, tot i que encara hi manca que Movistar li doni el vist i plau per poder-la dur a terme. Però en cas que es fes, aquesta segona temporada seria filmada a Tenerife.

Quina és la seva opinió sobre «Es Diari MENORCA»?

—Sempre que puc llegesc el digital menorca.info. Crec que reflecteix els problemes dels menorquins d’una manera molt fidedigna i interessant, amb nombroses   cartes dels lectors.