La connexió històrica entre Sorrento i Ciutadella: saquejats per la mateixa flota turca en tres setmanes

La seva ciutat natal, Sorrento, també va patir l’atac i saqueig turc a mitjan segle XVI.

—Efectivament, es dona el cas que la mateixa flota turca que la primavera de 1558 va sortir de la ciutat turca d’Istambul i que el juliol va atacar i saquejar Ciutadella, poques setmanes abans també havia fet el mateix a la costa de Sorrento, Itàlia, concretament els pobles de Sorrento i Massa Lubrense.

Com va succeir el citat atac de l’armada turca?

—Van fer un atac conjunt a la península, molt petita, que va acabar sent rodejada per les 120 galeres. L’atac va ser durant la nit, en un moment en què es pensava que podria arribar la flota, però diuen les fonts documentals que van entrar sense ser vistes. Durant tota la nit van cremar els pobles i els presoners van acabar dins les galeres que després van participar en el saqueig de Ciutadella.

Una història compartida de fa 465 anys, però que no s’ha parlat molt.

—Des de fa uns anys estava intentant de trobar una manera per poder explicar aquesta història que en certa manera uneix Sorrento i Ciutadella. Diumenge seré a Ciutadella per explicar aquesta part prèvia que, per altra banda, al meu poble no ha generat memòries que sí hi ha a Ciutadella.

I per què?

—Les dinàmiques han estat diferents a Sorrento i Ciutadella i la creació de les memòries al llarg dels segles són distintes. De fet, la commemoració de Ciutadella es va posar en marxa al segle XIX en una època que, en canvi a Itàlia, hi ha tot un discurs de creació d’històries nacionals amb el naixement de l’estat italià. I per altra banda, és veritat que les memòries que queden de Sorrento i que són presents a les fonts i a les cròniques formen part del plany, de la desgràcia que ha passat, però sense haver-hi hagut una autèntica resistència, a diferència de Ciutadella que sí n’hi va haver.

Va ser un atac per sorpresa?

—Hi va haver una certa resistència des de terra, però va ser un atac tan massiu i desproporcionat que els grups de persones no van poder fer res. Els turcs van atacar la península des dels dos costats i els que es van salvar de l’atac van fugir cap a la muntanya.

Què diuen els documents històrics sobre aquest tràgic episodi?

—El governador del castell va morir durant l’atac, però no es conserva ni tan sols el seu nom. I per molt que he cercat informacions més precises a l’Arxiu de Simancas, els mateixos virreis de Nàpols de fet no la donen. Per altre costat es conserven relats diversos sobre la feblesa de la defensa de les costes del Mediterrani de la monarquia d’aquell moment, en què hi havia un número molt reduït de galeres armades en condicions de poder resistir    la increïble armada turca que navegava aquell estil, com he dit al voltant de 120 galeres molt ben equipades, també des del punt de vista de l’artilleria, i al golf de Nàpols no hi havia res que pogués resistir un atac d’aquest tipus. De fet, a l’arxiu he trobat algun document en què diuen que sort que els turcs no van atacar la capital del regne.

Quants presoners van ser traslladats a Turquia?

—No es conserven els llistats dels presoners que van ser traslladats a Turquia i, per altra banda, tenim històries encara per reconstruir de totes les circumstàncies del rescat de presoners. Una quantitat plausible podria ser unes 1.200 persones de Sorrento i Massa Lubrense, la majoria van anar fins a Ciutadella, excepte aquelles que van llençar a la mar, i després cap a Turquia. Se sap que a les primeres hores de l’atac el virrei no va voler negociar el rescat dels presoners; de fet, als turcs no els interessava tenir tants de presoners en les seves galeres, perquè encara els quedava molt per acabar la seva missió.