Ashivai Cohen Banda Iroko aixeca l’auditori de Lithica

El projecte Iroko és la suma del baixista, cantant i compositor israelià Avishai Cohen, un dels artistes més rellevants del jazz contemporani, i la banda d’excel·lents músics capitanejats per Abraham Rodríguez, que abocaren a l’Amfiteatre de les Pedreres un bon repertori de fusió entre el jazz i el deix més popular de la música afrocaribenya. La cita era de les importants en el calendari de l’estiu menorquí i superà la nota prevista. Vistosos i presencials en la posada en escena, tot l’equip obria una nit que presagiava espectacle. Les bones vibracions començaren ja amb el primer tema, però en el segon, amb la cançó 'Tintorera', vingué la primera reacció de goig dels espectadors després del solo del trompetista Diego Urcola, que va arrabassar els aplaudiments instantanis del respectable. Llavors Cohen es va dirigir al públic per lloar la bellesa de les Pedreres, presentar els músics i agrair l’assistència de la gent. Amb el tema 'Exodus' el moment solista va ser per al percussionista José Alves.

Seguidament, amb la cançó 'Abie’s Things' el solo fou per a Avishai Cohen. I així anaven protagonitzant la vetlada cadascun dels músics. En una peça instrumental, la vocalista Virginia Alves situà el seu ball al centre de l’escenari, per sumar-se Abraham Rodríguez a acompanya-la en el passos després d’haver mostrat l’art amb els tambors bata añà. També el saxofonista Yosvany Terry amb el xequeré i saxo tingué el seu moment, com així el bateria Horacio ‘El Negro’. Un per un, i en conjunt, tots van mostrar una qualitat i una brillantor extraordinària que feu les delícies dels presents. El repertori d’ Iroko seguia expressant-se amb La loma de Belén, Exodus, Avisale a mi vecina, Fahina, etc...

La suma de tant talent va esdevenir una oferta excelsa amb un treball ple d’energia i vitalitat que beu de la tradició afrollatina amb música ritual i profana originària del Carib. Iroko és part de l’enigmàtica cultura tradicional africana però revestida musicalment pels sons cubans i pels coneixements d’Avishai Cohen, un fenòmen que des del jazz explora tots els límits i envida per a trobar la bellesa musical fusionada en qualsevol altre gènere. I aquest és també l’esplèndid resultat d’ Iroko.

Passada la meitat del concert, una apagada inesperada de l’equip de so va provocar una gir extraordinari al concert. Cantava Abraham Rodríguez quan de repent deixaren de funcionar els altaveus i ell seguí cantant, així com també tota la resta de músics amb el so natural dels seus instruments. Després d’uns segons de sorpresa i veient que la banda no parava, molta gent reaccionà, s’aixecà i s’apropà ben al davant de l’escenari a ballar com a gest de suport als intèrprets que continuaven sense amplificació sonora fins acabar la cançó. Una volta subsanades les deficiències, tot va continuar igual, però més espectadors s’afegiren al ball davant els músics, convertint el vespre en una festa total, ja que el ritme imprès per la banda convidava irremeiablement a la mobilitat corporal, com si les cames tinguessin vida pròpia.

Ja al tram final amb tot l’auditori dempeus el concert s’encaminà cap a una fruïció generalitzada plena de vitalitat. La cançó Descarga para Andy posà el punt final a la gran vetlada, però la gent en demanava més i el cubà José Alves cantà No woman, no cry, de Bob Marley, un reggae amb la instrumentació d’Iroko. El bis final va ser la repetició del tema Abie’s thing on Rodríguez convida la gent a cantar l’expressió «Buenas noches, buenas noches», tal com deia la cançó.

La banda d’Avishai Cohen i Abraham Rodríguez Junior va embolicar una cloenda magnífica al 25è aniversari del Menorca Jazz Festival i va elevar alhora les ofertes artístiques dels Fosquets de Lithica.