Troben restes de ceràmica i maces de miner a sa Mitja Lluna

La campanya d’aquest estiu ha estat la setena des que s’ha fet des del seu descobriment, amb un equip codirigit pels arqueòlegs Laura Perelló, Bartomeu Llull i María Calderón, del grup ArqueoUIB de la Universitat de les Illes Balears i de Mark Hunt, de la Universitat de Sevilla.

Les excavacions també han posat al descobert una quantitat de restes ceràmiques superior a les que van ser recuperades en la zona nord del jaciment. Tot i que els arqueòlegs no han localitzat foganyes o altres tipus d’estructures de combustió, la troballa de més restes de foc és una evidència que els treballadors de la mina van cuinar i també emmagatzemar aigua, tenint en compte el tipus de peces ceràmiques que s’han recuperat.

Una altra característica d’aquesta intervenció arqueològica és l’abundància de les eines lítiques en les unitats estratigràfiques més profundes, havent localitzat diferents maces de miner que en la majoria dels casos superen els 15 kg.

La informació extreta amb les dues campanyes efectuades a la zona sud de la mina de sa Mitja Lluna permet afirmar que les dimensions dels treballs en aquesta part del jaciment poden ser iguals o més importants que a la zona nord, excavada amb anterioritat.

Els arqueòlegs defensen la idea de l’estacionalitat dels treballs prehistòrics, sobretot pel fet de no haver trobat estructures d’hàbitat permanents a l’Illa d’en Colom. En aquest sentit, apunten que un petit grup de persones desplaçat uns dies a aquest indret no deixaria cap evidència arqueològica de la seva presència.

Treball temporal

La informació proporcionada per les diferents campanyes arqueològiques a la mina de coure de l’Illa d’en Colom assenyala que certes comunitats prehistòriques de Menorca van extreure minerals de coure, concretament malaquita, atzurita i calcopirita, de la mina durant uns 900 anys.

Els investigadors defensen la possibilitat que el treball a sa Mitja Lluna fos temporal i que en determinades èpoques de l’any els treballadors feien altres feines del camp condicionades per les necessitats de la comunitat o per la situació meteorològica i marina.

El fet que amb posterioritat a la finalització de l’aprofitament de la mina, fa uns 2.900 anys, no es duguessin a terme treballs miners rellevants ha fet possible l’excel·lent conservació d’aquesta mina, per la qual cosa els arqueòlegs asseguren que la mina de l’IIlla d’en Colom és un exemple extraordinari de la tecnologia minera prehistòrica. En aquest sentit, assenyalen que, entre altres indrets, l’explotació d’un jaciment de coure es sol prolongar més enllà del període del seu descobriment, amb la utilització de les noves tecnologies desenvolupades per èpoques històriques posteriors, el que significa perdre per sempre els primers treballs de mineria.

Les eines lítiques són els materials arqueòlegs més destacables que s’han recuperat de la mina prehistòrica, que inclouen petits morterets per triturar i seleccionar el material, fins a grans maces de miner per rompre la roca on es troben les vetes del mineral.