La lluna, Deira, A plom i vol i Kaori emplenaren una nit màgica

Va ser l’artista japonesa la que obrí la vetlada baixant sobre l’ampit de la costa d’accés brandant un feix de branques, com si fos el vent, i actuant vora el públic arribà fins l’escenari. Llavors hi pujaren el trio de Deira, format per Gonzalo Llao (guitarra, Astúries), Juan Almaz (flauta irlandesa, Andalusia) i Salvador Daza (violí, Andalusia). Una banda que delectà el nombrós públic present ja que el seu folk celta contemporani va fer evident la seua gran qualitat. No debades, van guanyar el Premi Escòcia 2022 per a bandes de folk celta. Des de llavors, la seua projecció s’ha disparat. Els músics lloaren l’oportunitat i ganes de poder actuar a les Pedreres, on venien a presentar el seu últim treball, «Alba».

A pesar d’un començament pausat, el folk celta havia de pujar de to i ritme. I així va ser. Rere «Abby i Scotish dream» els sons del trident s’anaven aproximant a les arrels més genuïnes de la música celta. Abans de sonar «Sunny Glasgow», els protagonistes van explicar el lligam amb la capital escocesa i l’estima a la seva gent. Després d’interpretar-la va arribar la primera destacada reacció dels espectadors.

I rere una primera part de Deira, tornà la performance de Kaori emulant els sons de la mar. D’entre el públic arribà fins darrere l’escenari, a un altell de la paret on amb les branques acabà la dansa artística. Llavors comencen a caure des del mur nord uns petits globus lluminosos que anunciaven la intervenció de la dansa vertical, de la mà d’ Inene Estrade i David Sessarego, ambdós de la companyia A plom i Vol. Penjats d’una corda sobre la monumentalitat de l’amfiteatre, la parella d’artistes va corprendre tot l’auditori, que restava a les fosques. La dansa vertical sobre el marès, a 20 metres d’altura, els números acrobàtics i la seva plasticitat enmig d’un focus circular de llum que centrava la seva interpretació, va esdevenir un espectacle només possible a les Pedreres. La vistositat artística d’aquests dos acròbates va ser un punt que delectà tots els presents, mentre Deira posava música a la seva actuació. Una meravella visual! Després d’aterrar al nivell dels espectadors, varen rebre la merescuda ovació.

Tot seguit, tornà la música de Deira com a centre d’atenció d’una nit on la lluna plena real començava a guaitar sobre la cornisa del mur septentrional. Després d’algunes peces relacionades amb danses tribals, el conjunt tornà al folk celta amb alguns temes més, alhora que els protagonistes convidaven a ballar al públic, que ho feu a un lateral de les fileres de cadires. Deira finalitzà la seva gran interpretació amb «Drunken Jewish» (el jueu borratxo) per tot seguit oferir un parell de bisos a petició popular. La Nit de Lluna Plena acabà amb el públic dempeus ovacionant la vetlada que oferí Fosquets de Lithica i amb tots els protagonistes de la nit dalt de l’escenari agraint la generositat de l’auditori.