El Cor Jove de Catalunya impregna Lithica de qualitat i bellesa vocal

La gerent de Lithica, Anna Bagur, presentà el concert i destacà la bona col·laboració amb JJMM per fer possibles aquests tipus d’iniciatives, la recaptació de la qual aniria destinada a Caritas de Menorca. Pilar Carreras, presidenta de Joventuts Musicals, apuntà en el seu parlament la importància de la formació musical, vocal i humana en una coral, «respirar junts, harmonitzar, sentir, escoltar, unir...». I aquest va ser l’excel·lent resultat del Cor Jove. Convertir les veus en bella música.

En la primera part, els cantaires formaren dues fileres a dalt l’escenari amb l’acompanyament al piano de Lluís Vidal. Les quatre estacions de Salvador Brotons amb poemes de Josep Carner encetà la nit cantaire tot donant les primeres percepcions d’un vespre de sonoritat excelsa. La formació cantà a l’uníson però tingué també moments de veus solistes i veus grupals alternades de forma simultània que generaren una magnífica polifonia vocal, talment una banda sonora celestial. Seguidament vingueren les peces de Cristòfor Taltabull amb poemes de Roiç de Corella i Guerau de Liost. La combinació de les veus masculines i femenines donaren una força plena de variants bellíssimes, com s’expressà en «Cant de l’ànima». La música de Manel Oltra amb Bestiari, de peces curtes amb els versos de Pere Quart, endinsà la nit en la plenitud del concert per donar pas a la darrera actuació de la primera part: «Estellessianes», els poemes del valencià Vicent Andrés Estellés composats per Mariona Vila. La primera de les dues, «Canta l’assassí», fou estrenada el diumenge a l’Amfiteatre pel Cor Jove Nacional de Catalunya, per després tancà la primera tanda del concert amb «Cançó de l’home parat al cantó».

Després d’una curta pausa en què els cantaires abandonaren l’escenari, la directora Mireia Barrera explicà alguns detalls de la segona proposta, a més hi aprofundí el guionista d’aquesta segona part, Perejaume, que, a través d’un àudio, va comentar el contingut de la segona meitat del concert. Una proposta sense el piano on els versos es fan gairebé inintel·ligibles per deixar pas al cant vocal més pur, com una metàfora de la mateixa natura, com un pont cap a la puresa vocal.

Així, els cantaires ocuparen la palestra de nou amb una distribució escènica de quatre files i deixà anar l’expressió del cant talment un flux musical excels. Rere cada interpretació els components del cor tancaren els ulls uns segons per simular el pas d’una peça a una altra, com un trànsit de sonoritats. Els cants oferts tenien la composició de Joan Brudieu (Ausiàs March) Lamonte de Grignon (Nadala tradicional i Marià Manent) Lluís Vidal (Joan Maragall) Joaquim Homs (Josep Carner) o la darrera peça de Guillaume de Machaut. Fou en aquesta darrera actuació on tres veus masculines (un primer i segon tenor i un baix) se situaren sobre unes petites plataformes giratòries. Ells immòbils, anaven girant mentre posaven una deliciosa música vocal com a cloenda a una nit que esdevingué una meravella, un veritable plaer per a l’oïda. El cant coral d’aquesta plèiade de bons cantaires posà, de nou, una nova marca de qualitat a les Pedreres, i els Fosquets de Lithica reafirmen la intenció d’oferir músiques alternatives en tot tipus de gènere artístic.

Després del merescut i llarg aplaudiment del bon nombre d’espectadors presents, El Cor Jove Nacional de Catalunya s’acomiadà amb el tradicional «Cant de la senyera», un himne històric català que bé coneixen tots els que formen part d’una coral catalana. La nit de diumenge fou més agradable després de la encertada actuació d’aquest Cor Jove que aposta per una marcada formació coral de qualitat.