Pau Debon, cantant d'Antònia Font: «Quan fas cosa artística, l’has de defensar al 100 per 100»

Aquest gran grup mallorquí de lletres seductores amb tocs de realisme màgic i melodies aferradisses de pop mediterrani nascut al 1997, ofereix aquest dissabte a Maó un concert amb temes de la seva desena de discos i per suposat del nou, «Un minut estroboscòpica», ple de colors, d’allò senzill o descomunal, la naturalesa, l’amor, el camp, la llum, les persones, la vida i la mort. I comença així: «Vas pegant botets, gires es volant en es ritme de sa música...»

Pau Debon, cantant de la banda, respon l’entrevista a Antònia Font, format també per Joan Miquel Oliver (compositor de música i lletres, guitarra), Pere Manel Debon (bateria), Jaume Manresa (teclats) i Joan Roca (baix).

Tenen ganes de retrobar-se amb el públic de Menorca?

—Sí, la veritat és que a Menorca sempre enss hem sentit molt a gust, sempre ens han rebut beníssim. I amb aquest muntatge tan gran no sabíem a on podríem anar perquè hi han molts condicionants.    Així que poder-ho oferir a Menorca, fora de Mallorca però al nostre territori, sempre ens fa especial il·lusió.

Per què ho van deixar?

—Vàrem acabar el grup per una qüestió d’esgotament, tant físic com mental i de proposta i, abans de decaure, vàrem dir «veiem que no tenim les forces suficients com per treure un altre disc i defensar-lo en condicions per tant, ho deixam ara». Sempre hem pensat que en el tema artístic no val estar al 50 o al 80 per cent, quan fas una cosa artística l’has de defensar al cent per cent. Si no doncs no la facis i espera’t a tenir les ganes suficients com per fer-la. És una qüestió d’honestedat i la gent ho percep.

I per què van tornar?

—Van passar nou anys, hem anat fent coses nostres, cadascú en el seu món. El meu germà i jo no hem fet res de música, els altres sí que han seguit projectes en solitari i bé, sempre fem un sopar, almanco un cada any, per veure’ns i no perdre el contacte i en un d’aquests sopars va sorgir la idea de que ens feia ganes tornar a fer alguna cosa. Ens vam reunir, i vàrem posar les nostres condicions cadascun, perquè evidentment la vida que duem no és la mateixa, no té res a veure, tenim infants, tenim altres coses, altra manera de viure molt diferent que no volíem deixar i vam acordar de fer uns 10 o 12 concerts en dos anys i ara estem acabant-los.

Està essent una segon part amb multituds als concerts.

—Estem molt contents, no ens esperàvem aquesta rebuda, perquè un grup que fa deu anys que ho ha deixat, té seguidors de la seva edat, i aquests sabíem que vindrien a veure’ns però és que han vingut aquests, han vingut els fills d’aquesta generació i s’ha ajuntat moltíssima gent que no esperàvem. Ha estat un retorn molt, molt, molt, molt, agradable per nosaltres, no podem demanar més.

Com és sonar per a la generació més jove, amb altres referents?

—Precisament és això, perquè els referents són uns altres    i ara es fa música molt diferent a la que nosaltres fèiem, i feim. És una altra manera d’enfocar les cançons, l’escolta... Nosaltres fèiem discos-concepte, on totes les cançons parlaven més o menys del mateix, amb una història. ¡Ara no té res a veure! Són cançons. És una altra manera de consumir música, i de fet pensàvem que la gent jove no s’hi sumaria, però sí, encara no hem aclarit del tot com ha anat. Bé, molts d’aquests han pujat amb la música d’Antònia Font perquè els seus pares els hi posaven quan tenien quatre o cinc anys i ara que hem tornat,    s’han sumat amb els pares als concerts. Més no podem demanar.   

Quins referents musicals anomenaria per als més joves?

—Per Antònia Font i sobretot per en Joan Miquel, que és qui escriu les cançons hi ha un referent molt clar que és en Kiko Veneno, en quant a lletres i dels arranjaments dels nostres primers discos. En Joan Miquel escoltava molt rock simfònic, Pink Floyd, música dels anys 80, Mike Oldfield, aquesta generació que feien rock molt currat amb molts instruments, teclats... Però a part d’això, el que passa, és que escoltam poca música i una cosa que sempre diu en Joan Miquel és que no vol escoltar massa per no influenciar-se massa. Com més escoltes més influències tens i tendeixes a copiar. Ell ha anat sempre molt alerta a intentar fer sempre el que li agrada, el que li surt, d’una manera el més orginal possible. Crec que l’èxit d’Antònia Font ha estat això. Tu escoltes a Antònia Font i no et recorda altres grups. Això per a un producte artístic és bàsic i ideal.

Com escolta la música?

—Jo escolt música conduint, sempre ho he fet. Ara tenc molt poc temps i ja me va bé però abans també era un moment que m’evadia un poc de tot. Posava música, pujava vidres i a escoltar... Evidentment en directe m’agrada molt també.