Màgica actuació de Guiem Soldevila als Fosquets de Lithica

Un Guiem Soldevila content i agraït dugué el concert a un format reduït i en solitari però que comptà amb diverses col·laboracions que van engalanar molt bé l’oferta musical. I com sempre sol acostumar el cantautor menorquí va edificar un fosquet ple de sensibilitat, estima, melositat i amb una mena de màgia que venia engalanada per un escenari paisatgístic nocturn fet de tènues pinzellades lumíniques. A través de la mirada i l’oïda es va portar l’espectador al gaudi més profund. Les lletres de les cançons, arrebossades en les dolces melodies de l’autor, sempre esdevenen tot un goig que es filtren al cor de l’oient com un compendi humanitzat que acarona l’art. Musicar poetes és una de les característiques més notables de Soldevila, que li dona, a més, tanta autenticitat musical. Amalgamar música i poesia és el gran encert artístic el segell propi del protagonista del passat diumenge.

El collar de caragoles (del seu darrer treball, «Intimari») encetà el darrer fosquet del Festival. La versió de tot el concert va ser en guitarra (clàssica i acústica), quelcom més íntim, però d’igual qualitat. Seguiren «Fins demà» («Fins demà o la propera metamorfosi») per oferir seguidament «Dream songs» («Metaphora», disc en anglès, amb lletra i música de l’autor). Llavors Soldevila va fer aparèixer a l’escenari Ponç Pons, l’excel·lent poeta i amic de qui més versos ha musicat. Recitació d’un i cant de l’altre fet un eco preciós entre el marès escènic amb el tema «Els dies antics» («Intimari»).

La novetat ‘mundial’ que anuncià Soldevila va ser un tema de Roser Moll que estrenà i que segurament formarà part d’un pròxim treball. Llavors va recobrar una cançó que va tenir, i té encara, una gran acollida entre els seus fidels seguidors, «Godotus», («Nura») amb la col·laboració del músic Vicent Salvador, que utilitzà el corn anglès (de la família dels oboé) i que demostrà, una vegada més, ser un mestre en aquest tipus d’instrument de vent. La versió reduïda del tema va ser una autèntica joia, un format que també s’estrenava el diumenge i que deixà una excel·lent sensació. «Suor de calç» («Nura») en solitari, portà el concert fins la que seria una primera part que comptà amb dues col·laboracions. Seria amb la bellíssima cançó de «Gir inevitable» («Fins demà o la propera metamorfosi») en què puja a l’escenari Pau Cardona, el fidel músic de tants i tants concerts amb Guiem Soldevila. El duet, que va actuar unit fins al final, acabà d’enlluernar l’auditori que, expectant, s’asseia sota la nit estelada de les Pedreres. I aquest periple final s’inicià amb «La gran dolor que llengua no pot dir» («Intimari»), un poema medieval d’Ausiàs March i Ripoll (segle XV) que per a elaborar-lo Soldevila comptà amb l’assessorament lingüístic per al català antic de l’enyorat mestre de mestres Joan F. López Casasnovas, a qui el cantant li dedicà la cançó. Una bellesa que fa entendre la treballada recerca de Soldevila per a les seues creacions.

El concert es va cloure amb dos temes més del disc Intimari: La Sirena, del mallorquí Joan Alcover i Ritual de pluja. En definitiva, un espectacle digne que va dur als gairebé 200 espectadors a agrair profundament la nit oferta per Guiem Soldevila. I un bis: ‘La lluna sortirà després del sol’, (Amoramort) per rematar una nit d’encanteri confluïda per una temperatura agradable en un vespre clar, ple de joia i estima. Un concert, com va apuntar Sisca Rodríguez, «directe a l’ànima».