L’obra sobre Antonio Pinto ha estat escrita pel seu fill, Magín.

L’obra sobre Antonio Pinto ha estat escrita pel seu fill, Magín. | J. COLL

Toni Seguí16/09/23 4:01
TW
0

La densa i fructífera trajectòria en el món cultural, artístic i esportiu d’Antonio Pinto Soto (Màlaga, 1926- Es Castell, 2013), queda perfectament reflectida en el llibre «Pinzellades d’una època. Antonio Pinto Soto i el Centre de Cultura de Villacarlos», del qual és autor i editor el seu fill Magín Pinto Carretero, amb la col·laboració de l’Ajuntament des Castell.

El 1947, Antonio Pinto va ser destinat a l’Illa per fer el servei militar, concretament al quarter d’Enginyers Comte de Cifuentes, des Castell, continuant amb la seva formació militar a l’Acadèmia Especial d’Oficials a Madrid, fins a obtenir el grau de capità d’Enginyer. Des del primer moment, Pinto va crear uns grans lligams d’amistat el que va fer que l’Illa es convertís en la seva terra d’acollida, on va formar una família amb Niní Carretero.

Persona molt activa, emprenedora i dinàmica, amb gran esperit de sacrifici i amb gran capacitat d’organització i de planificació, com subratlla el seu fill, Antonio Pinto va desenvolupar diferents responsabilitats al llarg de la seva vida, com la de director gerent del nou poliesportiu de Maó el 1982, gerent del club de futbol Sporting Maonès quan va militar en la categoria Segona B els anys vuitanta, la presidència de l’assemblea local de Creu Roja de Maó en la mateixa dècada, relacions públiques de la Casa d’Andalusia a Menorca entre 1990 i 2000 i la gerència del Menorca Bàsquet a la lliga nacional ACB.

Centre de Cultura

Però va ser la seva dedicació altruista durant més de cinquanta anys al Centre de Cultura Villacarlos el que destaca principalment en la biografia d’Antonio Pinto a partir de finals de la dècada de 1940, com a membre del quadre artístic, secretari de l’entitat i el 1968 com a president d’aquesta, càrrec que va ostentar fins al 2009, quan tenia 83 anys, amb l’excepció d’algun període en què per la seva condició de militar va ser destinat fora de l’Illa.

Durant aquests anys, el Centre de Cultura Villacarlos es va obrir a la població amb la inauguració el 1961 d’una nova seu social davant l’església del Roser, l’organització de nombroses activitats culturals, concursos, exposicions, cursets, festivals, la cavalcada dels Reis d’Orient, el carnaval, el Deixem lo dol, el grup de majorets i les seccions de patinatge artístic i d’escacs, entre moltes altres iniciatives.

[Presentació del llibre. Dissabte 16 a les 19.30 hores al Centre de Cultura Villacarlos. Exposició. Mostra i documental «Pinzellades d’una època» al Centre de Cultura Villacarlos, diumenge 17 de 19 a 21 hores]

El apunte

Fill Adoptiu des Castell i President Honorari del Centre de Cultura

Antonio Pinto va rebre nombrosos reconeixements i homenatges per la seva labor, caracteritzada pel seu optimisme, passió i afany de servei. Així, el 1995 un grup de gent des Castell, encapçalat per Andrés Ferrer, li va retre un homenatge al qual es van adherir diferents institucions i entitats de tota l’Illa. Per la seva part, el 2002 l’Ajuntament des Castell va celebrar un ple extraordinari en què per unanimitat va ser nomenat Fill adoptiu des Castell. El 2000 Pinto també va rebre la insígnia d’Or de la Casa d’Andalusia, que dos anys després el va nomenar Andalús de l’Any 2001. El 2005 va rebre un reconeixement per la seva gestió en l’Sporting Maonès, tres anys després l’insígnia d’Or del Menorca Bàsquet i el 2009 va ser nomenat President Honorífic del Centre de Cultura, rebent l’escut d’Or de l’entitat.