L’afició a les gloses a Pilar Pons li ve d’anar a les vetllades de glosat que a la dècada de 1970 organitzava l’Associació de Vesins Camí d’en Barrotes, a Maó, amb la participació de Miquel Ametller i Esteve Barceló (es Verderol), entre altres, «a jo m’agradava anar a escoltar els glosats i prou, no tenia cap intenció d’aprendre a fer gloses», recorda Pons.
Però el 1997 es va animar a assistir al curset de glosat que el glosador Miquel Ametller va impartir a Sant Lluís organitzat per l’Associació de Vesins del poble, curset que es va repetir el 1999. «Jo feia feina a Sant Lluís i en tancar la botiga els fosquets anava al curset amb cinc o sis persones més que dirigia n’Ametller, qui va fer una molt bona feina, perquè no sé si avui dia hi hauria glosadors, la veritat és que la seva labor durant anys va donar molt bon resultat pel manteniment del glosat», assenyala.
El curset li va ser ben profitós a na Pilar, perquè no va tenir grans dificultats per aprendre la tècnica i els secrets del món de la glosa, «la veritat és que per jo va ser fàcil aprendre’n, es sol dir que s’ha de néixer amb aquest do, jo no ho sé si s’hi neix o no, però dels que van assistir al curset n’hi va haver que ho van deixar perquè els costava i a jo no em va costar gaire, amb la veu tampoc vaig tenir cap problema. Jo no vaig assistir al curset amb la idea de convertir-me en glosadora, ni molt manco, sinó per fer una cosa més», assegura.
Primer glosat
Finalment, de la iniciativa de l’Associació de Vesins de Sant Lluís van sortir dos nous glosadors, Alfonso de la Llana (acs) i Nanis Fortuny, i una glosadora, na Pilar. El seu primer glosat en públic va ser al Club de Jubilats de Ferreries, juntament amb De la Llana. «Jo hi vaig anar amb n’Alfonso i unes amigues a escoltar com glosaven n’Ametller i es Verderol, qui durant el glosat es va aixecar de la cadira i em va venir a cercar d’entre el públic perquè anés a glosar amb ells, jo estava tremolant perquè mai ho havia fet. N’Ametller es va aixecar i em va deixar la seva cadira, devora el sonador, en Toni Pons, ell se’n va anar amb el públic i vaig començar a glosar. En una de les gloses vaig dir que si jo glosava també ho havia de fer n’Alfonso i va venir al costat meu. En Nanis, que ja havia glosat abans as Castell, també ho va fer aquell vespre», recorda.
Des de llavores, Pilar Pons va participar en glosats uns anys arreu de l’Illa, també a Mallorca, Catalunya, València, el País Basc i, fins i tot, a Itàlia amb altres glosadors menorquins.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Per quan s'espera un homenatge de part de ses autoritats politiques d'aquesta illa en vers de Miquel Ametller. Sense ell, avui no hi heuria glosa a Menorca.