Tomeu Penya: «Fins que no em baixin a pedrades de dalt d’un escenari no em jubilaré»

Una actuació que forma part de la «Gira grans èxits» i que serà un compendi d’una trajectòria musical amb 32 discs presentats, que el 1980 va començar amb «Tomeu Penya canta a la vila» i es prolonga amb «Natura» que va sortir fa un parell d’anys, encara que no ha aturat fins avui dia.

Cantautor mallorquí, de Vilafranca de Bonany, i exponent de la música country, la música tradicional mallorquina i del rock and roll clàssic, el 1992 va ser guardonat amb el Premi Nacional de Música atorgat per la Generalitat de Catalunya i dos anys després va situar-se en el número 1 de vendes en català amb la cançó «Illes dins d’un riu», del seu àlbum «Una aclucada d’ull».

Una nova gira, no atura mai.

—Jo estic sempre de gira, sempre estic enregistrant cançons, fent pel·lícules o actuacions, sempre estic en marxa, no és que faci una gira i després a descansar, no?

Quin serà el repertori de l’actuació de demà?

—Jo tenc el repertori normal, el de sempre que la gent vol escoltar i també afegiré algunes cançons completament noves, consider que el Teatre Principal de Maó és el lloc més adequat per estrenar-les. Algunes cançons les cantaré per primera vegada en aquest concert, no seran únicament dues cançons, com deia ahir el diari, sinó que en cantaré més, tot depèn del moment, del públic, si m’he de posar tot plegat a parlar amb el públic, si hem de riure, el que faig normalment en els meus concerts, mostrar-me molt proper amb el públic.

Podria avançar els noms? Així la gent s’animarà a venir.

—La gent vindrà igualment (riu), li puc dir que cantaré cançons com «Alegria», «Foravilera», «Una nit d’aquestes que no dormia», cançons que són completament noves que cantaré en el moment que trobi que ho he de fer. I si trob que no n’he de cantar tantes, només en cantaré una o dues, segons vegi com va el concert.

Segons com vegi com va l’actuació, no?

—Clar, jo sempre he fet igual, si veig que el públic està receptiu per cançons més antigues, cantaré aquestes i si el públic vol cançons noves, interpretaré les que he compost darrerament, ho tenc tot mesurat.

Per tant, no canta amb un repertori tancat.

—Jo cant un repertori, però com que tenc tantes cançons, més de tres-centes, puc anar fent canvis al mateix temps que faig el repertori.

Quina és la seva cançó, o les cançons, per la qual considera que ha valgut la pena dedicar-se a la música?

—Açò és impossible de respondre, ha valgut la pensa dedicar-me a la música per aquestes 350 o 360 cançons que tenc enregistrades. No vull decantar-me ni per una, ni dues, ni deu, ni vint, ni per cent, és tota la carrera, pels meus trenta-quatre discs, no tenc una especial predilecció per cap cançó. És ver que he de mencionar «Havanera», «Illes dins un riu», «El dimoni dins jo», «Plou», però li diria des de la primera fins a la darrera.

Després de quatre dècades dalt els escenaris, hi ha cançons que són més demanades que altres pel públic?

—A Menorca em demanen «Havanera», però a Catalunya em solen demanar «Plou» i «El dimoni dins jo», mentre que a Mallorca    la cançó que em demanen és «Illes dins un riu».

¿En quin lloc es sent millor cantant, més ben acollit?

—Segur que demà el millor lloc per fer un concert serà Maó, després me’n vaig a cantar al Palau de la Música o al Palau Sant Jordi a Barcelona, o a qualsevol teatre de Girona o de Lleida o a l’Auditòrium o a Trui Teatre de Mallorca i també seran els millors per cantar, jo no tenc cap preferència de públic, tots m’agraden.

Vostè és cantautor, li agrada també versionar cançons d’altres?

—El 95 per cent són cançons meves i el 5 per cent restant són versions d’altres. Demà en cantaré una que és d’Antònia Font, són amics meus i faig una versió diferent a la d’ells.

Té 74 anys, quan pensa retirar-se dels escenaris i descansar?

—No, no, vostè està equivocat, jo tenc 54 anys i busques [afirma amb ironia] i com em puc retirar si estic començant? Al mateix temps que estic component cançons, perquè aquesta entrevista la faig dins un estudi d’enregistrament. Divendres passat estava en un altre estudi gravant una pel·lícula que estic fent. I ara també estic posant la meva veu a una sèrie de dibuixos animats. Per tant, no tenc cap dia que no faci el que m’agrada, no pens en la jubilació.

Està tot el dia ocupat, no té prou hores.

—Sí, sí, amb açò vull dir que actualment estic el triple d’ocupat que fa vint o vint-i-cinc anys, en tost de minvar l’activitat aquesta s’ha anat incrementant. Fins que em davallin a pedrades d’un escenari, que no tengui veu o no pugui caminar seguiré fent concerts. A més, em sembla que de cada vegada la gent m’estima més, jo pens idò, per endavant.

Quin és o ha estat el seu cantant que més ha admirat?

—Admir a tots els cantants i músics professionals que s’atreveixen a pujar dalt l’escenari, açò és el que realment admir, no a cap cantant o grup en particular, sinó tots els que viuen de la música.