«En aquests temps líquids de secularització i d’indiferència religiosa, Bosco Faner escriu també per a totes aquestes persones que no són creients perquè descobresquin el sentit de la vida des de l’humanisme cristià. Perquè trobin a Déu, en definitiva, sense imposicions, sense exigències, des de la llibertat personal, indissociable de la dignitat humana». Així ho afirmà l’editor del diari MENORCA, Josep Pons Fraga, a la presentació de «Regala´t un temps de pau», el darrer llibre del prevere Bosco Faner, publicat per Granada Club Selección.
La parròquia de Sant Esteve de Ciutadella, de la qual Bosco n’és rector des de fa 22 anys, va acollir aquest acte, on va intervenir el bisbe Gerard Villalonga; va actuar la saxofonista Laura Llopis Bosch; i Clara Fullana Faner va donar lectura a versos.
«En aquest llibre, el seu autor, a partir del cicle de l’Any Litúrgic, interpreta el ritme de les celebracions dels grans misteris cristians, des de Nadal fins a la Pasqua de Resurrecció», explicà Villalonga. «A través de la revisió de vida -veure, jutjar i actuar- convida als lectors a entendre el sentit i integrar aquestes celebracions a la nostra vida», subratllà.
Bosco Faner es dirigeix als assistents a la presentació del seu darrer llibre
Josep Pons Fraga recordà que Bosco Faner ja ha publicat 25 llibres: «S’ha incorporat per dret propi a la llarga relació de preveres poetes; lector incansable, format en les obres dels clàssics, troba la inspiració en la font espiritual dels salms, que interpreta i proclama amb clar discerniment entre el bé i el mal».
Els camins cap a Déu
De l’obra «Regala´t un temps de pau», Pons Fraga comentà que «és un poemari on hi descobrim el pensament, l’estil propi i la tècnica literària de l’autor. «Hi ha molts camins, com els poemes de Bosco Faner, que ens condueixen a Déu: el silenci, la bellesa, la naturalesa, l’art, i la creació artística, on l’èsser humà expressa la recerca d’allò ideal: l’infinit», proclamà l’editor d’Es Diari.
El papa Benet XVI escriu: «Algun cop, davant una escultura, un quadre, els versos d’una poesia o un fragment musical, heu experimentat una profunda emoció, una sensació d’alegria, és a dir, de percebre clarament que davant vostre no només hi havia matèria, un tros de marbre o de bronze, una tela pintada, un conjunt de lletres o un cúmul de sons, sinó alguna cosa més gran, quelcom que parla, capaç de tocar el cor, de comunicar un missatge, d’elevar l’ànima».
«I en Bosco, amb els seus poemaris i els seus relats, ens toca el cor, ens comunica el missatge de la tolerància, l’enteniment i l’estimació. Eleva la nostra ànima; allò que necessitam més quan tot cau al nostre voltan i en enfonsam en l’absurditat i la desesperança», va exposar Pons Fraga.
«La seva obra sencera, com aquest llibre que ara presentam -va concloure- ens regala un temps de pau i de vida, i ens obre espais de silenci i de serenor per a reflexionar, per trobar-nos amb Déu i retrobar-nos amb nosaltres mateixos».
