Passeig d’Isabel II al voltant de l’any 1910, en una postal de J. Pons Moll | R.C.

TW
1

Alfons Méndez Vidal (Maó, 1967) és membre de l’Institut Menorquí d’Estudis (IME) i des de l’any 2006 treballa com a interventor a l’Ajuntament des Mercadal. Essent un gran estudiós de la realitat menorquina, Méndez Vidal presenta aquest dimecres a les 19.30 hores al Claustre del Carme el seu nou llibre «Espais per a la sociabilitat: els passejos i els mercats de Maó».

En ell realitza un repàs històric d’aquests espais: des del primer passeig de la ciutat, lAlameda, fins a la configuració dels noms dels carrers, passant per l’Esplanada, la Miranda, l’antiga plaça de la Verdura o la peixateria.

Un total de 291 pàgines en què s’explica com es dona la transició cap a aquest tipus d’espais de socialització, tal com els entenem avui dia. Els seus orígens es remunten cap a finals del segle XVIII, moment en què aflora la Il·lustració, un moviment cultural i intel·lectual que va inspirar grans canvis a nivell social emparant-se en les noves idees de progrés i raó.

Alfons Méndez

L’Alameda, el primer passeig

Menorca havia tornat a ser espanyola durant la Guerra d’Independència dels Estats Units, l’any 1782, per ser més concrets. Per celebrar la victòria enfront de les tropes britàniques, que fins llavors dominaven l’Illa, el comte de Cifuentes «va manar construir» una alameda (albereda en català) a la vora del port. «El primer passeig que es fa és el de l’Alameda l’any 1785, el qual seguia el mateix patró que el passeig del Prado a Madrid. Hi havia una alameda a cada ciutat europea», assenyala l’autor de l’obra.

En definitiva, «es volia crear un espai on la gent pogués fer vida social», indica qui fou professor de la Universitat Pompeu Fabra o la Universitat de les Illes Balears. Espais com l’Esplanada, servien com a escenaris multifuncionals: «Des de teatres d’estiu fins a celebracions per a la coronació d’un rei. De sobte apareix el futbol i l’Esplanada es converteix en el primer camp de futbol de Menorca, acollint partits durant una dècada. Són espais per ús recreatiu de la població», apunta Méndez.

Fins a aquell moment, pràcticament l’únic espai en què la gent es podia trobar era a l’església durant la celebració de la missa. El temps d’oci i la feina anaven molt lligats, motiu pel qual no es feien gaire distincions i es compartien els mateixos espais per ambdós.

Avui dia, la tendència condueix cap a la conversió en zona de vianants en detriment del vehicle, suposant el pas invers que es va donar a la segona meitat del segle passat. El mateix passa amb els mercats, com el mercat del Peix o el Claustre: s’han convertit en centres en què de cada vegada guanyen més terreny els serveis de bar o cafeteria, deixant de banda els llocs reservats per a l’alimentació, com passa amb les carnisseries al mateix Claustre.