Un glosat en honor a Cosme Parpal as Claustre del Carme

Havent organitzat la primera el passat mes de març a Ca n’Oliver, aquesta vegada es trasllada fins a la Sala d’Audiències del Claustre del Carme de Maó.

Part glosadora

D’entre totes les activitats planificades per a aquest acte, destaca especialment el segon bloc, que començarà al voltant de les 19.30 hores. Aquest consistirà en una demostració de glosat en viu sota la coordinació de Miquel Truyol amb dos glosadors, un masculí i un altre femení, a més d’una sonadora.

Tot i que la vessant glosadora de Cosme Parpal és poc coneguda, el membre de l’IME recorda que no es tracta de retre homenatge a la seva glosa, sinó de donar una ullada a la «descripció» que el mateix Cosme feia de la glosa d’aquella època.

«La glosa de fa cent anys, segons el que descriu Parpal, es trobava en un bon estat vivencial. Així doncs, el catedràtic descriu els espais de la glosa, la percepció que tenia la gent dels glosadors, el seu perfil, les temàtiques... Són aspectes que es poden confrontar amb els glosadors d’avui dia per saber realment en quin moment ens trobam cent anys després», explica Truyol sobre la vetllada.

I és que Parpal descrivia especialment dos espais per a la glosa en els seus temps: la taverna i les cases de lloc, aquest darrer reservat per a la pagesia. «Avui dia, ambdós espais es mantenen amb certes variacions. El glosat de taverna es manté molt viu als bars, a les bodegues, al cau... I el glosat de cases de llocs s’ha reconvertit un poc en glosat d’hortals o de caire més familiar», detalla. A més, aclareix que actualment hi ha un tercer espai: l’escenari. «És més institucional i fa cent anys no existia», afegeix.

No obstant això, i com deia el mateix Parpal, la glosa serà «filla de la baralla» en aquest acte, ja que no perdrà el seu component d’improvisació fruit del diàleg entre els glosadors i el públic. És a dir, primer hi haurà una part teòrica i després, una part pràctica. Això sí, Truyol    intentarà que els glosadors agafin aquest camí gràcies al seu paper de moderador. «Sabem com començarem, però és impossible saber com acabarem. A partir de l’espurna que suposa Cosme Parpal i la seva visió de fa cent anys, establirem un diàleg», conclou.

Faceta periodística

El programa d’aquest dijous també inclou una sèrie d’intervencions sobre Cosme Parpal. Una d’elles, que porta per títol «Catolicisme i cronística en el periodisme de Cosme Parpal», estarà a càrrec de l’escriptor i acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears, Miquel Àngel Limón.

El també membre de l’IME descobrirà al públic la seva «àmplia activitat de caràcter periodístic», la qual va desenvolupar a Catalunya de forma complementària i paral·lela a la seva activitat intel·lectual a través d’uns «principis profundament catòlics».

«En particular, va treballar com a cronista a ‘El Noticiero Universal’ de Barcelona, una capçalera catòlica de caràcter diari, i que ja presentava lligams amb Joan i Miquel Parpal Pons, pare i oncle de Cosme Parpal, respectivament, i dues figures importants del periodisme catòlic a Menorca», assenyala Limón.