La sublimació del fet teatral a 'Es Born'

Es tracta d’un treball senzillament perfecte. Una història rodona de principi a fi, carregada d’humanitat, de veritat, d’actualitat, de profunditat, de sapiència narrativa. Se’ns presenta de manera calidoscòpica i fragmentada a través del relat de set personatges que van desvetllant noves informacions a l’esdeveniment que inicia la trama, però en cap moment es perd ni un fil d’informació i tot encaixa com un tot, tant allò que es diu explícitament com allò que no es diu. I tan important és una informació com l’altra. Miró aconsegueix traslladar un fragment de vida que et resta a la ment i a l’ànima i que et fa sentir que has presenciat tot el que has seguit només a través de la paraula. Un treball veritablement magistral!

La posada en escena, que signa Xavier Albertí, i que protagonitza Pere Arquillué, potencia encara més la magnífica qualitat del text teatral i l’eleva a la categoria de sublim. Una càmera negra, un focus lateral i un actor sobre l’escenari. Teatre en estat pur, sense additius. Amb la mínima expressió corporal, fent gala d’una dicció perfecta i una modulació vocal capaç de transportar-te a totes i cadascuna de les situacions que es descriuen, Arquillué va deixant que cada personatge s’apoderi del seu cos i ens condueix per una trama amb tints de thriller que manté enganxat a l’espectador des del minut un.

Increïble la subtilesa i la força de la seva interpretació; aclaparadora la seva presència vocal i escènica; esfereïdora la capacitat expressiva del seu rostre i tots els registres que desplega per donar carn a tots i cadascun dels personatges, siguin del sexe que siguin. Un petit moviment postural i un breu canvi de llum i ja és un altre. Un treball, el de l’actor i també el de la direcció escènica, que posen de manifest aquella màxima de «menys és més». Res és sobrer i res no hi manca, perquè l’equilibri és senzillament perfecte per assumir la paraula en tota la seva dimensió.

Malgrat que la proposta escènica va començar a rodar el 2021 i ha fet gira i temporada a diferents indrets del territori, la representació al teatre ciutadellenc, sens dubte, es vestia d’una significació especial i es carregava de sentit en ser el lloc que va veure néixer el text dramàtic de Miró. Una singladura que de ben segur ha de continuar perquè mereix assolir molts més èxits i reconeixements dels que ja atresora, però sobretot perquè molta més gent ha de poder ser testimoni d’una joia teatral com aquesta. I és una joia no només per la seva meravellosa factura sinó perquè aconsegueix emmirallar-nos com a éssers humans i qüestionar-nos com a ciutadans.

El Teatre des Born segueix així una trajectòria ascendent en la seva proposta programàtica que el va situant com a referent indiscutible a l’Illa, sense que això hagi de significar l’abandó de les propostes que neixen a ca nostra i que, com a teatre públic que és, també ha de saber acollir.