Vidal, motor de connexions culturals i acadèmiques

Josep M. Vidal com a motor de connexions culturals, acadèmiques i editorials va ser la ponència de Josefina Salord, definició que la filòloga i excoordinadora científica de l’IME justifica pel fet d’haver estat una persona «que va incitar a obrar, tant si la inicitiva derivava d’ell com si era el resultat de la seva funció com a càrec institucional» i per altra banda «per la seva voluntat d’establir sempre llaços entre l’activcitat desenrotllada a Menorca i la que es duia a terme dins la comunitat científica, principalment, però no només, la de tota l’àrea cultural catalana en què l’illa s’insereix».

Salord assenyala que 1974 va ser un any clau en la vida de Vidal, quan va decidir renunciar al seu lloc de professor i doctorand a la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona i   va retornar a Menorca «perquè són els atzars de la seva trajectòria completa els que enllacen i expliquen el seu paper de motor i connector cultural», a més de subratllar que «ens trobam davant el primer perfil de la història cultural illenca de qui, sense seguretats laborals prèvies i obviant la creença dominant que les grans carreres només es poden fer a ciutats grans peninsulars, opta per una professionalització estricitament des de Menorca i per a Menorca».

La ponent va subratllar tres grans blocs temporals en la trajectòria de Vidal: 1957 a 1977, de l’experiència juvenil i el món universitari, quan és un cinèfil, melòman i lector confès, a l’«Enciclopèdia de Menorca»; 1979 a 1993, del compromís cultural maonès amb connexions entre Amics des Port i Trobades Científiques de la Mediterrània i l’activitat editorial amb Al Thor a l’Institut Menorquí d’Estudis (IME); i finalment 1994 a 2013, la fidelització de xarxes i la projecció exterior de l’IME, amb les obertures de curs de l’Institut i la Universitat Catalana d’Estiu.