Montse Marquès, historiadora: «L’educació de les dones va tenir molts obstacles»

Per què un llibre sobre la dona i l’educació?
—Sempre m’he interessat molt pel tema de les dones i especialment a Menorca. Fa uns anys vaig escriure un llibre sobre la dona a la indústria i tractant aquest tema em vaig adonar de l’existència d’unes escoles obreres i dominicals per a les dones que feien feina des de petitones. Va ser quan vaig pensar que també podria ser un tema per a investigar una mica. Tenint en compte que les dones estaven destinades a ser esposes, mares i cuidadores de la llar, l’educació que rebien tampoc era la mateixa... Bé, una cosa va dur l’altra i em vaig proposar investigar com era la seva educació.

Quin fet destacaria en l’educació d’aquests cent anys?
—Sobretot, hi ha una lluita constant entre l’Església i els sectors progressistes per imposar una educació pròpia, per tenir el monopoli o l‘hegemonia de l’educació. Es pot aplicar a nivell general i sobretot a les dones. Aquests dos sistemes conviuen, les escoles religioses tindran una educació molt enfocada en la religió i en un sistema conservador, mentre que les escoles progressistes que moltes vegades seran escoles laiques prohibides pel govern i altres seran d’introducció d’idees progressistes dins les escoles públiques que intentaran una mica sortir de l’educació típica i aportar idees innovadores, ja sigui per igualtat d’educació entre homes i dones, com per sistemes d’educació diferent dels que hi havia fins al moment.

A quines escoles anaven les filletes?
—Bàsicament, les filletes anaven més a les escoles religioses. També estaran molt incloses dins les escoles laiques perquè seran les defensores de la coeducació que era una educació en igualtat de condicions. I dins les escoles públiques variava una mica, també és ver que hi havia moltes filletes que feien feina i no hi podien anar, i acabaven anant a escoles nocturnes i dominicals, i quasi totes anaven a escoles religioses.

Què eren les escoles dominicals?
—Les escoles dominicals solien ser de dones burgeses benestants o persones del sector catòlic, els donaven un poc de nocions de gramàtica i aritmètica i també es preparaven per a la primera comunió, anava una mica enfocat dins aquest àmbit, però no deixava de ser que rebien una educació que no havien pogut accedir. I les del sector obrer per a fillets i filletes solien fer nocturnes.

Quin tipus d’educació es rebia?
—El tipus d’educació anava relacionat amb el sistema polític del moment que variarà molt en aquests cent anys. A finals del segle XIX hi haurà el Sexenni Revolucionari amb tota una intenció de fer canvi en l’educació de la dona i millorar-la. Després vindrà la Restauració borbònica amb un retorn a les escoles religioses i a l’educació conservadora, més envant la Segona República... és a dir, va variant tot el temps en funció del sistema polític. Com he dit, la dona estava destinada a ca seva i voler donar una educació igual que l’home va ser un xoc molt gros.

I més en l’educació secundària.
—Efectivament, a més de l’educació elemental, també els va costar més accedir a l’educació secundària, fins al 1874 no van poder accedir a l’institut de Maó.

I el paper de les mestres?
—Destac moltíssim el seu paper per la situació desfavorable que tenien, tant per accedir a l’estudi de mestra com després per exercir l’ofici, per jo tenen molt de mèrit totes elles en general.

Quines destacaria?
—En el llibre n’he destacat unes quantes, com Margalida Florit, Antònia Salom, Catalina Pons Triay, les germanes Margalida i Aina Comas Camps i Magdalena Humbert, entre altres.