Joan Pons, a l'Ateneu de Maó: «Les matemàtiques i les arts sempre s’han nodrit mútuament»

Aquest divendres, el professor Joan Pons va impartir la conferència «Una mirada matemàtica a les arts» a la sala d’actes de l’Ateneu de Maó, en el marc del cicle «L’Ateneu va de ciència» que organitza la corresponent vocalia de l’entitat, en què va assegurar que si bé en un primer moment podrien semblar àmbits aïllats, una mirada més atenta revela com les dues facetes s’han nodrit mútuament al llarg dels segles.

A què es dedica un matemàtic, quin és el seu dia a dia?

—El matemàtic el que fa, bàsicament, és trobar relacions o comparar objectes i extreure el que tenen en comú, com ara les propietats que comparteixen, per poder dir quants d'ells, encara que puguin semblar diferents, reuneixen característiques que permeten classificar-los dins el mateix grup.

Una imatge diferent de la d’una persona que fa càlculs, comptes...

—No, no només es tracta de calcular, perquè a vegades la imatge que es té d’un matemàtic, del seu dia a dia, és que fan molt de càlcul, moltes comptes. De fet, açò és una feina secundària, no és la feina central d’un matemàtic, segons la meva opinió, és, més bé, aquesta feina de trobar, d’extreure el que tenen en comú una col·lecció d’objectes diferents.

Què identifica l’ésser humà?

—Consider que el que identifica a l’ésser humà, el que el diferencia dels altres éssers vius, és la capacitat d’abstracció. Primer de tot, d’abstreure conceptes, i l’altra cosa que els identifica és tenir un plaer estètic, veure que en el món hi ha bellesa i que podem percebre aquesta bellesa. Aquestes són dues de les característiques bàsiques que, en la meva opinió, identifiquen l’ésser humà i que estan molt interconnectades.

Podria il·lustrar aquesta afirmació amb algun exemple?

—Aquesta connexió entre les arts i les matemàtiques es veu perfectament en el món de les simetries, que són objectes fonamentals en les matemàtiques, és un objecte d’estudi central, però també les simetries en l’art ornamental, decoratiu, també hi són molt presents. Per exemple, el mosaic de La Alhambra, tot d’una ve al cap la simetria que conté aquest mosaic. Precisament, a la conferència d’aquest divendres a l’Ateneu vaig parlar de la simetria tant des del punt de vista matemàtic com des del punt de vista artístic i com està connectat.

A Menorca també es deuen donar casos d’aquesta simetria, no és ver?

—Sí, per exemple, vaig entrar a  l’església de Santa Maria, a Maó, i si ens miram el paviment del temple, que està molt ben fet, té unes simetries, unes rotacions que tant des del punt de vista estètic com matemàtic em sembla interessant. He posat l’exemple de Santa Maria, però estic segur que si un entra en les altres esglésies de l’Illa deu haver-hi exemples semblants que val la pena fixar-s’hi.