Enric Enrich Coll, la biografia d’un capellà subversiu

Tant l’escriptora com el periodista Miquel Àngel Limón, autor del pròleg, introduiran els assistents a una «reconstrucció biogràfica» que reordena la vida del capellà a través d’un relat en què es parla de «l’ésser humà, el ciutadà i el clergue», tal com explica Limón. Per a la seva elaboració, Vilanova va entrevistar a una cinquantena de persones entre familiars, capellans que el van seguir al llarg dels anys, amics de la infantesa o estiuejants del poble de Fornells, com és el cas d’Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 2010 i 2016.

D’aquesta manera, el resultat és una obra biogràfica relatada des del punt de vista i l’experiència particular de les persones més properes a Enrich.

Biografia i escrits propis

El llibre es divideix en dues parts molt diferenciades. «La primera és una biografia molt contextualitzada. Va des que va néixer el 1933 fins que va morir el 10 d’abril de 2020», assenyala Vilanova.

Per una altra banda, la segona part consisteix en una selecció de l’autora de tots els escrits que es va trobar del capellà. «Personalment, no sabia que escrivia poesia i en va escriure molta. Hi ha un capítol dedicat als seus poemes, un altre a les homilies... que també en tenia milers d'escrites», indica. En un darrer capítol, Vilanova inclou «un calaix de sastre» amb reflexions que va trobar sobre l’Església i el Concili Vaticà II, esborranys de cartes dirigides als bisbes, relats sobre la malaltia i la mort del seu pare... i una infinitat de temes més.

I és que la filòloga catalana, ara resident a Ciutadella, va conèixer de primera mà el sacerdot gràcies a les vacances familiars a Fornells durant la seva infantesa. Enrich, que vivia a Ferreries des que l’any 2002 el bisbe Piris el va nomenar vicari del municipi    on va néixer i es va criar, acostumava a rebre les visites de Maria Vilanova. En una d’elles, corresponent a l’any 2016, dos anys abans que ingressés al geriàtric des Mercadal, la barcelonina li va proposar escriure un llibre amb totes les històries i anècdotes que li contava.

Tanmateix, Enrich va rebutjar la idea perquè «potser faria enfadar a molta gent». En una mena de predicció del que passaria uns anys més tard, Vilanova li va dir: «Ja te n’escriuré jo un».

Fet i fet, l’autora ha acabat escrivint «el llibre que a Enrich li hauria agradat». «No he volgut fer una obra acadèmica. És un llibre fet en comunitat, tal com era ell, fàcil de llegir i que reflecteix el que era Enrich», apunta Vilanova. Al cab i a la fi, el capellà destacava per la seva senzillesa i per cercar el millor per al seu ramat de fidels.

Tot i seguir l’Evangeli de Jesús, va ser un personatge molt controvertit per allunyar-se de la jerarquia eclesiàstica en una època en què es pagava un preu alt per aquestes discrepàncies. En definitiva, Enric Enrich Coll va ser un capellà transformador i innovador dedicat a la seva gent.