Doble estrena de Joan Pons: nou llibre de poesia i teatre a Palma

Joan Pons afirma que «El diable crucificat» és primer de tot un homenatge al seu amic Pau Gener (1958–2022) que li va descobrir el paisatge de Punta Nati i en concret el lloc on es va produir el tràgic naufragi del vaixell francès «General Chanzy» el 1910. «Em va impressionar la seva saviesa, allà hi ha el clot on va naufragar el vaixell, que jo reflectesc al meu llibre ‘Nàufrags’, el bufador de Son Salomó, els ponts de bestiar, els bens que pasturen. Ell m’anava explicant coses i al cap d’un any d’aquesta excursió en Pau Gener va morir», recorda.

Assenyala que el llibre de poemes, el segon que ha escrit després de «L’illa dels arbres vençuts», surt d’una cançó popular menorquina («Sant Antoni i el Dimoni jugaven a trenta-un, el Dimoni en va fer trenta i Sant Antoni trenta-un») i «encara que sigui un llibre molt pessimista, influït per l’actual conjuntura internacional, és esperançat perquè Sant Antoni va guanyar al Dimoni». Està format per una dotzena de poemes, la majoria són llargs, sense rima, «sense una estructura poètica molt clara, sinó que jo sempre em deix endur per la musicalitat del vers», apunta.

‘Principal’ de Palma

La companyia de teatre La Trup, dirigida per Sergi Marí, acull aquests divendres i dissabte, a les 20 hores, al Teatre Principal de Palma «Barba-rossa», l’adaptació teatral de la novel·la de Joan Pons, que s’ha mostrat molt il·lusionat per aquest esdeveniment.

Pons ha expressat la seva satisfacció per la preestrena de «Barba-rossa» el passat dia 14 al Teatre Principal de Maó, amb una gran assistència de públic i que ha generat comentaris elogiosos. L’escriptor destaca la feina espectacular del director teatral Sergi Marí, amb l’encertada actuació dels actors i actrius, l’escenografia de Marga de la Llana, els dibuixos que es projecten de Tònia Coll,  la col·laboració de Carme Gomila i la música composta ex professo per Pere Pelegrí que s’interpreta en directe.

Pons assegura que «ha estat una feina molt col·lectiva, el conjunt queda molt bé. Com a autor de la novel·la estic molt satisfet del resultat final de la seva representació. He intentat ser molt respectuós amb la labor de Marí, perquè jo no som del món del teatre, sempre he estat a la seva disposició, si volia fer-me una consulta o em donava la seva opinió. Els escriptors que fem feina en solitari, veure com els teus personatges prenen vida, els pots tocar, és emocionant i fins i tot inquietant».