Vicenç Marí: «El meu punt fort en el rap és la contundència del missatge»

Com s’havia preparat per participar en aquest primer torneig de rap improvisat en català?
—Hi anava un poc a cegues, en pla de broma, no per guanyar. No m’esperava trobar el que vaig trobar i, sobretot, no m’esperava tenir aquest resultat i encara manco tota la repercussió mediàtica que està tenint, la veritat és que em té un poc superat tot aquest tema.

Quina va ser la dinàmica del campionat?
—S’hi van apuntar un centenar de persones i jo crec que fins i tot l’organització es va sorprendre. Van fer un cribatge del centenar presentat per triar els vint-i-quatre que consideraven que tenien més capacitats per iniciar el torneig. Per poder fer un quadrant aclarit, que sigui un nombre parell, és un sistema de batalles i quan la guanyes contra el teu adversari vas passant de ronda. Vam fer una primera ronda, que en diuen filtres, anaven sortint de quatre en quatre, els cinc membres del jurat donaven una puntuació a cada raper.

Quines qualitats ha de tenir un raper de batalles?
—Ha de saber rapejar bé, fluid que diuen ells, i després el missatge i la contundència del missatge que és allà on ataques i on poses el contingut. Em vaig adonar que el nivell de rapeig de tots ells era bastant més bo que el meu, que no seria una arma meva bona per emprar, però que la capacitat d’improvisació pròpia que tenc com a glosador i la contundència del missatge sí que serien la meva arma.

Noticias relacionadas

Vicenç Marí gana el primer certamen de freestyle en catalán

Digue’m que va ser una acció de sorpresa.
—Sí, em vaig plantejar un perfil a cop de sorpresa, no vaig practicar abans de l’inici perquè no em veiessin. I quan em va tocar participar vaig sorprendre un poquet perquè no s’esperaven tanta contundència amb els meus finals.

I també va sorprendre el jurat que, finalment, el va declarar guanyador.
—Vaig connectar bé amb el públic i el jurat, i prest vaig notar que les meves quartetes, les meves gloses, les meves construccions, eren molt ben rebudes pel públic, el que et dona coratge per seguir.

Com definiria la seva manera de rapejar?
—En el rap, la unitat per construir l’estrofa no és mètrica, sinó que és temporal, hi ha bases que són més ràpides i altres que són més lentes, tu tens un espai de temps musical per construir aquests versos. Jo no rapejava amb tanta fluïdesa com altres rapers, em sembla a jo, que no era el meu punt fort, sinó que era el contingut més que el rapeig en si.

El torneig va ser sobre un tema establert o lliure?
—En principi, el que dius va en funció del que diu l’adversari, són batalles curtes, que poden durar tres o quatre minuts, i es tracta d’una controvèrsia, sempre vas un poc a remolc del que diu l’altre. Sí que és ver que a vegades amb altres tornejos et posen una temàtica, però en aquest en concret no, sinó que era anar-mos contestant i intentant desacreditar el teu contrincant.

Des de quan practica el rap?
—Una vegada el 2019 vam coincidir amb dos membres del grup de rap Organic Menorca i vam fer una mena d’espectacle, on mesclàvem la glosa i el rap a la Biblioteca de Maó i em va cridar molt l’atenció. Després es va estrevenir que en aquells moments hi havia un moviment molt fort entre la gent jove, un ranxet de 20 o 25 que cada dia quedava per rapejar a Cala Corb, as Castell. Un dia m’hi vaig atracar i la veritat és que em van acollir molt bé, fins i tot els vaig dir que ho faria en català, perquè havia après a improvisar en català i que no tenia manera de rimar en castellà, i em van acollir tot d’una, em van mostrar les nocions bàsiques. El que vaig aprendre em va servir per poder fer qualque broma, si feim una demostració de glosa, hi mesclam rap.