El primer conte dels deu que conté el llibre «Blau el fester» descriu una pandèmia, que no comença a l’altra punta del món sinó a Sa Plaça de Ciutadella, que té com a símptoma principal que la pell de qui es contagia es posa de color blau i que és mortal només per les dones. Un relat curt amb un final sorprenent.
L’autor d’aquesta nova obra literària és Carlos F. Quetglas (Ciutadella, 1961), un escriptor que no fa presentacions ni promoció per les xarxes. «Jo escric només pel plaer d’escriure», comenta. La distribució de les seves obres no segueix les normes del mercat. Són els lectors els que valoren i saben apreciar les pàgines escrites i els seus comentaris són els que ajuden a promocionar la lectura. «Jo he escrit uns contes, no he fabricat un producte i no tenc necessitat de vendre, jo faig literatura per amor a l’art, gratis et amore, i després em plau posar-la a disposició de qui vulgui, de qui se la trobi per un casual i la sàpiga apreciar». Explica que la seva manera de publicar és «com posar un missatge dins d’un bòtil i tirar-lo a la mar».
Portada del nou llibre de Carlos F. Quetglas.
«Blau el fester» és la quarta obra de Carlos F. Quetglas. Ha publicat a un ritme d’una cada dos anys. Les dues primeres van ser novel·les, «Les guerres de l’Àngel» (2018) i «Limbicus» (2020) i el primer llibre de contes «La filleta del vestit tot just carmesí i altres contes» (2022). Darrerament s’ha interessat per la narrativa breu i reconeix que escriure un bon conte no és fàcil. «Gens fàcil. El conte és l’art de l’essencial, mentre que la novel·la ho és del reblert. Si per aconseguir un determinat efecte a dins del cap del lector, a una novel·la li pots dedicar cinc planes, en el conte has d’aconseguir el mateix efecte amb una sola frase».
Una tècnica dels clàssics
L’escriptor sempre té una idea del que vol aconseguir amb la seva obra: «El que jo hi cerc i procur donar-li quan escric, a banda que sigui una bona història i estigui bellament construïda, és que contengui elements que facin que quan aixeques la vista del paper, el món que havies posat en pausa mentre llegies se’t mostri un peleu diferent. Per açò serveix la literatura, per aturar el món una estona i repensar-lo».
Els contes de Quetglas tenen alguns ingredients comuns que li donen sabor i defineixen l’estil de l’autor. El llenguatge culte es combina amb l’humor, el lector no perd el somriure mentre llegeix. La referència als clàssics és una de les característiques de l’escriptor. A més, diu que fa servir una tècnica mil·lenària. «Més que una tècnica -comenta- és una mescla de recursos estilístics, de còmic i seriós, molt emprada en la comèdia antiga grega. El que faig, no en tots els casos, és crear situacions excepcionals o fantasioses on els temes que ens preocupen o les suposades veritats són duites a extrems inversemblants o distorsionats, per posar-los a prova i fer que, fugint de dogmatismes, al lector, darrere del somrís, si és el cas, se li encengui una guspira de reflexió». Contes amb una pinzellada de filosofia que cada lector aplica com li sembla.
El llibre es pot aconseguir per internet i també es troba a alguna botiga de comerç local.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.