El concert, celebrat a un Teatre Principal de Maó ple fins a la bandera, es va iniciar amb el trio base, format per guitarra, contrabaix i bateria, interpretant l’estàndard «This can’t be love», sonant amb una elegància i fluïdesa que auguraven un concert excepcional.
El solvent Geoff Gascoyne al contrabaix i en Sebastian de Krom, un excel·lent bateria nascut a Holanda i resident al Regne Unit des de l’any 2000, antic bateria de Ray Gelato i conegut de Menorca —ja que fa dos estius va estar acompanyant a Wayne Escoffery—, són una de les seccions rítmiques habituals dels escenaris de jazz europeus. Hugo Lippi, un reconegut guitarrista francès resident a París, completava aquesta formació.
El concert de Sarah McKenzie estava inclòs també en la programació per celebrar el dia de la dona, i hem de dir que no se’ns acut millor celebració que la de veure i escoltar una dona jove —37 anys— australiana, que ha rodat mig món estudiant i vivint el somni de fer música, cantant i pianista amb sis àlbums al mercat. Sarah McKenzie és una estrella amb llum pròpia que va brillar a l’escenari del Teatre Principal dissabte a la nit.
Durant el concert vam sentir onze temes amb uns arranjaments molt acurats i frescos, entre els quals es trobaven estàndards del jazz com «I got Rythm», «I wish you Love» o un preciós i delicat «Once I loved» interpretat a duo de veu i guitarra, un tema melangiós que McKenzie va cantar amb un teatre en un silenci absolut. És un veritable plaer sentir com es poden revisitar els vells clàssics del jazz de tota la vida amb gust, originalitat i atreviment, sense necessitat de caure en histrionismes gratuïts.
A la segona part del concert, l’artista es va mostrar entusiasmada per, finalment, després d’una cancel·lació deguda a la pandèmia, poder ser a Menorca i va qualificar amb gran admiració el Teatre Principal de «gorgeous hall». Tot seguit va passar a presentar tres temes del seu nou treball discogràfic que donen nom a aquesta gira: «Without you».
Aquest àlbum ha estat enregistrat al Brasil amb grans músics de l’escena local, amb qui l’artista se sent agraïda i molt privilegiada d’haver tingut l’oportunitat de treballar. Els temes que vam sentir són del compositor Antonio Carlos Jobim: «Corcovado», «Chega de Saudade» i un molt original «Girl from Ipanema» de gran dinamisme, amb sorprenents canvis de ritme, passant de la bossa nova al blues.
Seguidament, McKenzie va interpretar composicions pròpies, compartint amb un públic totalment entregat, les seves experiències en diferents ciutats del món en les quals va viure després de finalitzar els seus estudis a la prestigiosa escola de música Berklee, de Boston.
Per començar, vam escoltar «The Los Angeles Police pursuit», el primer tema instrumental del concert, en què la cantant i pianista ens va presentar un rhythm & changes dinàmic i amb un punt cinematogràfic, que ens va transportar a una autèntica persecució policial a l’americana.
Seguidament, va donar pas a «Paris in the rain», una cançó que descriu un passeig per la ciutat de la llum en un dia gris i plujós. Aquí, el piano i la bateria van establir un diàleg que el públic va gaudir amb gran entusiasme.
El darrer tema del concert, «Schnella», fa referència a la manca de límit de velocitat a Alemanya i va ser el segon tema instrumental de la nit.
Els solos de piano d’una artista que es declara gran admiradora d’Oscar Peterson i Ahmad Jamal, dos grans referents de la història del jazz, van estar a l’altura, així com els d’Hugo Lippi, un guitarrista elegant, coneixedor del llenguatge del jazz i que, en més d’una ocasió, ens va fer pensar en intèrprets de la talla de Joe Pass.
En un darrer bis, el quartet va interpretar el clàssic «Let’s face the music and dance» i vam gaudir d’un solo extraordinari de bateria, de la mà de Sebastian de Krom, que va mantenir en suspens el teatre sencer, que es va aixecar en ovació per acomiadar un concert de jazz dels bons.
