Deu activitats, una vintena de participants i tres escenaris diferents són els trets de la nova edició dels Premis Mediterranis Albert Camus, que tindran lloc entre els dies 3 i 5 de maig a Sant Lluís i Maó, amb l’organització de les Trobades & Premis Mediterranis Albert Camus, una iniciativa de l’exministre Miguel Ángel Moratinos, amb la direcció de Sandra Maunac.
El tema central de la jornada de debat i reflexió que es celebrarà el dissabte dia 4, de les 10 a les 20.30 hores, a la Sala Albert Camus, de Sant Lluís, girarà en torn a «Repensar el món», amb l’organització de converses i diàlegs en què participaran els membres del jurat i els finalistes del IV Premi Mediterrani Albert Camus i el III Premi Mediterrani Albert Camus Incipiens.
Jurats i finalistes reflexionaran sobre com es pot repensar el món i fer el que l’escriptor i Premi Nobel de Literatura algerià, Albert Camus (1913-1960), net per línia materna de la santlluïsera Caterina Maria Cardona Fedelich (1857-1931, anomenava el «nostre treball d’home». En aquest sentit, l’organització assenyala que «transformar els pensaments vol dir reinventar el llenguatge, i viceversa. No es tracta de crear noves paraules, sinó de decapar el llenguatge, alliberar-lo d’eufemismes cauts, desemmascarar la mentida, al cap i a la fi, ‘anomenar les coses pel seu nom’, tal com ho hauria dit una vegada més Camus».
A més, s’afirma que s’ha de repensar el món per intentar reduir la proporció de mentida i odi, seguint la proclama de Camus, que «ni por ni odi, aquesta és la nostra victòria», encara que la humanitat tengui por, s’ha d’evitar l’odi sigui com sigui. «Aquesta és una tasca que no pertany únicament als polítics i als periodistes, sinó que ens incumbeix a totes i tots. Lluny d’abstraccions, consisteix a ser honestos amb les paraules i amb la vida», assegura l’organització.
Les converses i diàlegs que tindran lloc el dissabte dia 4 tractaran sobre «Les paraules menteixen i maten», «Com decapar el llenguatge», «Disminuir la mentida i l’odi», «Reprendre un pensament lliure» i «Fer el seu treball d’home avui». Donat que enguany és un any parell, la jornada inclourà, al final de la mateixa, l’anunci dels guanyadors dels Premis Mediterranis Albert Camus 2024, amb la presència d’aquests, perquè juntament amb la resta de finalistes, hauran participat en les reflexions al llarg de la jornada.
Exposició i performance
La primera jornada d’aquest esdeveniment tindrà lloc el divendres dia 3 a la Sala d’Activitats de Sant Antoni, a Maó, amb l’exposició «Pujada al cel». És un projecte compost per cinc sèries fotogràfiques fetes per Lúa Ribeira, entre els anys 2016 i 2020. Són «Pujada al cel», que s’emmarca dins la crisi de l’habitatge de Bristol, al Regne Unit; «Aristòcrates», realitzada a Galícia –la terra natal de Ribeira– en col·laboració amb una institució religiosa que ocupa un grup de dones amb discapacitat cognitiva; «Les visions» que, a través de la Setmana Santa, aborda la religiositat històrica i cultural espanyola; «La jungla», que es desenvolupa en un terreny fronterer entre Mèxic i els EUA; i «Els afortunats», que transcorre a Melilla i acompanya un grup de joves al seu periple per arribar a Europa des del Marroc.
Per altra banda, a la jornada de clausura hi haurà dues performances: «Punts suspensius», una peça de poesia performativa i violí amb què es convida a reflexionar sobre el que amaguen les paraules, a càrrec de l’artista escènica Mama Fiera i el violinista Josep Mascaró; I «Moved», que explora les interseccions entre el que és sociopolític i el que és personal, amb un enfocament específic a Palestina, a càrrec de la poetessa palestina, Farah Chamma, i el productor musical brasiler, Liev.
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Extraído de un artículo publicado en ABC, al respecto de ese anarquista anticristiano argelino, llamado Albert Camus: "La visita de Camus a Baleares data del año 1935, cuando junto a su mujer Simone Hié —con quien se acababa de casar y de quien se divorciaría poco después—, viaja a Mallorca e Ibiza. Según datos reflejados en biografías y perfiles, Camus paseó por Valldemossa y Sóller, por el barrio de la Catedral de Palma y las iglesias de Santa Eulàlia y Sant Francesc. Su texto 'Amor a la vida', recogido en 'El revés y el derecho', tiene algunas referencias de ese viaje. El escritor, sin embargo, no visitó Menorca". Tanta coba que algunos aquí le quieren dar a ese personaje, como si hubiese tenido una fuerte vinculación con nuestra isla, cuando lo cierto es que su único lazo puramente circunstancial con Menorca fue su abuela materna, natural de San Luis. Su inexistente amor y nulo interés por nuestra isla, quedó patente cuando con ocasión de su único viaje a este archipiélago, se limitó a visitar Mallorca e Ibiza, pasando olímpicamente de poner un pie en Menorca, tal y como recoge ese artículo del ABC.
Al margen de las corrientes filosóficas, Camus elaboró una reflexión sobre la condición humana. Rechazó la fórmula de un acto de fe en Dios, en la historia o en la razón, por lo que; “ se opuso simultáneamente al cristianismo, al marxismo y al existencialismo”. “No dejó de luchar contra todas las ideologías y las abstracciones que alejan al hombre de lo humano. Lo definió como la filosofía del absurdo. “ Definició i objectiu de ses trobades.