Com a novetat, els nous exemplars es posaran a la venda amb el segell commemoratiu del centenari del naixement de l’investigador, cartògraf i periodista, celebrat el 2023, i aniran numerats fins a la fi de les existències.
El Mapa Topográfico de Menorca té un format de 98x136 centímetres. A banda de la detallada toponímia i de situar els principals monuments arqueològics de l’Illa, inclou els mapes de Ciutadella i Maó -sense noms de carrers-, Alaior, es Mercadal, es Castell, Sant Lluís, Ferreries, Llucmaçanes, Sant Climent i es Migjorn Gran. Destaca una orla amb nombrosos dibuixos que recullen i expliquen els fets principals de la història de Menorca. Els autors d’aquests dibuixos són Carlos Mascaró, Jaume Fedelich, Ramon Cavaller, Pere Montserrat i Arturo Pomar. La retolació és de Pedro Romero.
Aquest és un dels nombrosos mapes fets per Josep Mascaró Pasarius. L’arqueòleg Octavi Pons Machado, que va presentar aquesta peça el mes desembre del 2023 al Museu de Menorca, a Maó, i posteriorment al Roser de Ciutadella, en el marc dels actes de l'Any Josep Mascaró Pasarius, en destaca el valor arqueològic, perquè situa amb gran detall les taules, els talaiots i els jaciments arqueològics de l’Illa, fruit de la feina prèvia feta per l’autor als anys quaranta a tota Menorca.
A més, els símbols recollits a la llegenda en fan més fàcil la visita, perquè hi surten detallades les carreteres i els camins principals i secundaris i els camins rurals a la primeria dels anys 80 del segle XX.
Toponímia popular
El mapa recull la toponímia de l’Illa, que incorpora, a diferència dels mapes militars, toponímia popular i toponímia costanera, amb referències a naufragis.
I en una cinquantena d’imatges explica què és Menorca (les seves dimensions, la població de l'illa, etc.) i quina és la seva història. Dels gravats en destaquen un de la Mare de Déu del Toro, referent espiritual i patrona de la Diòcesi; i l’altre d’Alfons III d’Aragó, que remet a la conquesta cristiana del 1287.
La història recollida als gravats comença amb els primers pobladors i els poblats de navetes, segueix amb el període talaiòtic, el món dels foners; l’etapa romana, les basíliques paleocristianes, la presència jueva, l’època islàmica i la conquesta medieval. Trobam també referències a la història moderna, les ermites i l’assalt turc de 1558.
Finalment, els segles XVII XVIII hi són representats pel castell de Sant Nicolau, al port de Ciutadella, i el castell de Sant Felip, a l'entrada del port de Maó.
3 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
... cuando era pequeño, recuerdo que en muchos hogares había esta estampa que presidía los salones o pasillos de entrada de las casas... creo que intentaré pillar uno, pese a que me disguste sobremanera que se de preeminencia a esa tontería de la patrona de la isla y eso... pero se entiende, eran otros tiempos, y nadie ha actualizado un trabajo que era muy bueno para su época...
No nos informan sobre cuándo y dónde se podrá adquirir. ¿Es tan difícil?
Bravo !!!!!!