Josep M. Quintana, a l’entrevista a la seu de l’IME. | Gemma Andreu

TW
2

Membre cofundador de l’IME, l’escriptor i jurista Josep M. Quintana és el nou president del Consell Científic de l’IME, en substitució de Cristina Rita, per als tres pròxims anys, prorrogables en altres tres, segons l’acord unànime del referit òrgan en la reunió del passat dia 26 de març i confirmat pel president del Consell insular, Adolfo Vilafranca. Quintana defensa la creació d’un consell executiu per dur la gestió diària de l’IME i la modificació dels estatuts per actualitzar determinats aspectes.

Per què va presentar-se al càrrec que ara ocupa?
—La veritat és que jo, i ho dic amb tota la sinceritat, no sabia que el càrrec estès vacant, ho va ser per la dimissió de Cristina Rita que un dia em va dir que havia pensat dimitir de presidenta del Consell Científic i havia pensat que l’havia de substituir. Jo vaig quedar una mica perplex perquè era una cosa que no m’havia pensat. Li vaig demanar que fes un sondeig per si seria acceptat i el mateix vespre em va telefonar per dir-me que els membres del Consell Científic hi estaven d’acord. A més, van venir una sèrie de persones que em van dir que m’havia de presentar.

Així i tot, va esperar a presentar la seva candidatura fins al darrer dia, per què?
—Com que hi faltaven quinze dies, vaig dir que si hi havia un candidat, voluntari, amb il·lusió per ocupar el càrrec, que s’hi presentés; si no hi havia ningú, jo el darrer dia presentaria la meva candidatura i així ho vaig fer, es va dur al Consell Científic i se’m va elegir per unanimitat, em van votar els catorze membres que eren a la reunió. Aquesta és una manera polida d’entrar.

Com a membre fundador va participar en l’elaboració dels estatuts que ara proposa reformar.
—Jo coneixia els principis de l’IME com a membre fundador, record que vaig participar en els primers estatuts que van fer i, sobretot, crec que vaig tenir una certa influència per decidir el criteri de què el Consell Científic fos ben independent de la política i que el seu president fos anomenat d’una manera reglada. Si bé lògicament l’IME és un organisme públic, formalment és un organisme autònom, lògicament hi ha d’haver un Consell Rector presidit pel president del Consell insular o la persona que delegui, aprovat tot el que li doni el Consell Científic, de manera que a nivell científic i cultural no hi ha un domini de la política, sigui qui sigui el president.

En quina situació ha trobat la institució?
—He trobat la institució que esperava, tot i que encara no la conec a fons, perquè és una entitat complexa i molt gran amb un pressupost d’1,5 milions d’euros. Ja he fet una sèrie de reunions amb la coordinadora científica i el director de l’Obsam, i també amb l’anterior presidenta del Consell Científic per jo anar aterrant dins la institució i conèixer els detalls més petits, però encara em falta molt de camí per tirar endavant i per tenir un coneixement ple de l’actual funcionament.

Quines han estat les primeres decisions?
—Des del primer moment i amb l’acord total de l’expresidenta del Consell Científic, el director de l’Obsam i de la coordinadora científica hem vist que era necessari, primordial i ràpid la necessitat de modificar els estatuts de l’IME per adaptar-los a la realitat vigent. Per exemple, als estatus no existeix l’Obsam, que és la gran institució de recerca en el camp científic, en el sentit de la biologia, medi ambient, mar, entre altres. A més, em va semblar que no hi ha un equip de feina col·legiat, hi ha el Consell Científic que pren les decisions, hi ha la coordinadora científica que està molt sola i hi ha el president del Consell Científic que, amb els actuals estatuts, no té relació directa amb la coordinadora científica. Se’m va ocórrer i ho hem acordat amb la modificació dels estatuts, que haurà d’aprovar el Consell insular, introduirem un òrgan intermedi que serà un consell executiu, que la idea és que estigui format per cinc persones -president del Consell Científic, coordinadora científica, director de l’Obsam i dos membres del Consell Científic- que es reunirà setmanalment i ha de dinamitzar la institució.

A l’anterior legislatura es va criticar l’IME per determinats encàrrecs de treballs.
—L’IME ha d’actuar com l’administració pública, hem de fer els encàrrecs de contractes menors i majors seguint les normes que aplica el Consell insular, tot i que és lògic que en el camp científic vagin cercant convenis amb persones depenent dels treballs que es vulguin fer. Crec que fins ara s’ha fet bé, és possible que hagi hagut alguna descoordinació, però no crec que hi hagi cap problema de fons, a partir d’ara es farà amb aquest criteri. L’IME passarà una auditoria externa, que per llei tota entitat autònoma ha de passar.

També es qüestiona la poca participació d’alguns membres.
—L’IME és una institució que té molts membres, gairebé tres-centes persones, és un centre d’investigació, de transmissió de coneixement i, per tant, està obert a més persones que, per exemple, una acadèmia que té un numerus clausus. El que és lògic és que no tots treballin en el mateix nivell ni tots en tot moment, però sí que se’ls pugui anar a cercar en un moment determinat quan facin falta. En els estatuts que proposam voldríem crear membres corresponents, a més dels membres numeraris i dels d’honor que hi ha. Membres corresponents ho serien aquelles persones que per les seves qualitats mereixen ser membres, però que saben que no tenen disponibilitat per actuar d’una manera contínua, de tal manera que entrarien només com a numeraris les persones que afirmessin la seva disponibilitat d’una manera contínua al servei de la institució, mentre que serien corresponents les que s’ho mereixen, proposta que he duit a les reunions, que s’ha acceptat i que es proposarà al Consell Científic.

Vostè va ser un poc crític amb Joan Pons Torres, abans de ser elegit conseller de Cultura.
—Vaig fer uns comentaris molts raonats i molt sincers respecte del que jo creia en aquell moment que Pons Torres no era una persona ideal per ser el president del Consell Rector de l’IME. Ara bé, quan Pons Torres ha estat conseller ha pres el vestit de conseller i jo quan he entrat en el Consell Científic m’he posat el vestit de president del Consell Científic. I estic segur que tant ell com jo tindrem una relació esplèndida i durem a terme un treball de col·laboració que pugui ser un exemple del que no passa avui en dia a les institucions polítiques. Per tant, estic convençut, i veig com ha actuat fins ara i com jo sé que actuaré, que no hi haurà cap problema, si alguna cosa no hi estem d’acord, la discutirem, lògicament, i arribarem a les conclusions que haguem d’arribar, però no veig cap problema perquè, tal com està configurat l’IME no hi ha d’haver enfrontaments en aquest aspecte.