Un Sant Jordi ple de llibres per enamorar-se’n

Diu l’escriptora Irene Vallejo que encara acumulem llibres perquè són promeses d’un temps cap endavant, una porta cap a l’esperança. Llibres per saber, per fer memòria, per entretenir-nos o per somiar, per quedar fascinats en les seves històries. «Cada llibre és un viatge», confessava ahir una lectora cercant coses noves a les parades de la Plaça des Born. Aquest és l’epicentre de nou a Ciutadella. Des d’ahir i fins a dimarts, dia de Sant Jordi, ofereix un passeig al voltant dels llibres i les roses; amb paradetes de les quatre llibreries i entitats vinculades al sector editorial.

La llibretera Dolors Boatella, de VadLlibres, fidel al seu ofici, emocionava en el seu al·legat en defensa de la lectura, argumentant que no hi ha tecnologia que arribi al que aporta a un fillet un àlbum il·lustrat. I en aquest sentit, emfatitzava el poder que té un llibre per fer-nos passar una estona amb noltros mateixos, desconnectats dels sorolls del món. Un llibre, afegia, ens enganxa en el bon sentit.

Fervor similar posava des de la paradeta del costat Joana Torres, de Juguettos, expressant l’interès creixent de la lectura entre el públic infantil. I la seva importància, perquè «la cultura és el futur», ens recordava.

Cora Sánchez, de La Torre de Papel, ens mostrava algunes de les seves joietes literàries, des de la seva especialitat en art. I era la veterana Roser Seguí, responsable des de fa gairebé 40 anys de Llibreria Pau, qui ens parlava des de la seva experiència del panorama literari i lector a Menorca. I de l’encert de la ubicació d’aquesta festa: «Es Born és per a la gent».

Famílies, joves i gent gran... Tothom es feia un espai per descobrir el seu llibre en aquest gran aparador de publicacions, que aquests dies tenen descompte. Entre les seves conclusions destaca que llegim més després del confinament. I citava: «Un animal salvaje», de Joël Dicker; «La grieta del silencio», de Javier Castillo; Marian Rojas Estapé, amb els seus llibres d’autoajuda, o l’obra pòstuma de Gabriel Garcia Márquez, «En agosto nos vemos». Hi ha molta oferta i la gent no sol venir aquests dies amb idees fitxes, expliquen des de VadLlibres. I que aquest són dies, més que per a recomanacions, per deixar-se endur per l’instint. Aquests dies són per enamorar-se a cop d’ull, a cop de cor, a cop de portada.

Autors menorquins

A Alaior, Magda Garcia, de S’Estany Garcia, des del Pati de Sa Lluna, emplaçament de la fira des de fa dos anys, destaca, com la resta de llibreteres, l’interès creixent pels autors menorquins i de temàtica local. Coincideixen també en la qualitat de les publicacions de l’Illa; un total de 122, segons dades de 2022, i a l’espera del catàleg 2023 d’edicions del Consell. Des de la parada del Centre d’Estudis Locals d’Alaior corroboraven la forta demanda que experimenten les publicacions de Menorca i com aquestes són una garantia de preservació de la nostra identitat.

Triomfen a les llibreries sortides al carrer «Menorca desapareguda», de Laura Piris, Ester Cladera i Joan Pau Salort; «Lletres de Safrà», de Gabriel Subirats; «Enric Enrich, el capellà de Fornells», de Maria Vilanova; «Un perdigot que va morir de vell», de José Riudavets i Joan Rossell; «Fets històrics i anècdotes del passat de Menorca», de Cristòfol Capó; «La disputa de Barcelona», de Josep Maria Quintana; «El Visitador, José Antonio Fortuny o «Calls al Gest, de Damià Rotger... La llista, com deim, és llarga.

Pel que fa a llibre infantil, la tenda Anem a Xauxa, d’Alaior, posats a citar monstres, ens mostrava els de ca nostra, expressió que dona nom al conte sobre els animals invisibles de la Mediterrània, de Clara Barceló i Robert Campillo. Sense oblidar «Les increïbles aventures de Vicent Carloforte i del capità Shouten», de Maria Jesús Cloquells.

Entre el miler de persones que van visitar ahir la fira alaiorenca hi havia també alguns autors. Com Pau Faner, que vàrem agafar xuruant per les paradetes. I que ens va desvetllar alguna sorpresa literària, com un pròxim llibre, després de l’èxit de «La Dama de Constantinoble», que ara deixa reposar, per tornar-hi i acabar-lo amb un poc de perspectiva.