Premi. La batlessa lliurà el premi a Pere Alzina Seguí, l’autor del treball guardonat en la XXIV edició

Premi. La batlessa lliurà el premi a Pere Alzina Seguí, l’autor del treball guardonat en la XXIV edició

L.B.Ciutadella17/01/10 0:00
TW
0

Pere Alzina Seguí és el guanyador del XXIV Premi d'Investigació Cultural Francesc de Borja Moll, enguany en l'àmbit de les Ciències Socials, un certamen convocat per l'Institut Menorquí d'Estudis (IME) i l'Ajuntament de Ciutadella. L'autor ha presentat la proposta d'investigació baix el títol "Estudi monogràfic sobre la publicació 'Juventud Republicana. Ciutadella 1910-1916'. Proposta de reedició facsímil", que ha estat seleccionada pel jurat entre els tres treballs concursants.

La batlessa de Ciutadella, Pilar Carbonero, lliurà ahir el premi al guardonat; mestre, pedagog i investigador de reconegut prestigi, nascut a Alaior l'any 1960.

Les altres dues propostes presentades al certamen són: "Estampes de vida a Ciutadella al segle XIV", de Teresa Vinyoles Vidal i Clara Mas Casals; i "Formación profesional y dinamización económica en la Isla de Menorca", de Carlos Ruano Bellido.

El jurat destacà del treball guanyador l'interès de la temàtica i el rigor en la recerca. Així mateix, va fer una menció especial sobre la investigació presentada per Carlos Ruano "per l'interès de la formació professional en la dinamització de l'economia i per la seva trascendència social". En aquesta ocasió, han integrat el jurat: Maite Salord Ripoll, regidora de Cultura; Joan Hernández, catedràtic i membre de l'IME; el professor Jaume Mascaró, també en representació de l'Institut Menorquí d'Estudis; el periodista Miquel Àngel Limón; i Antoni Petrus Rotger. Ha actuat com a secretari Joan Mascaró, tècnic de Cultura de l'Ajuntament de Ciutadella. El Premi Borja Moll té una dotació de 2.500 euros, dels quals es lliura al guardonat un 25 per cent en el moment de l'entrega.

El treball premiat és un estudi d'una revista publicada a Ciutadella entre 1910 i 1916, a la qual van escriure personatges molt rellevants del moment, com Joan Benejam o el metge Farrerons, entre d'altres veus republicanes moderades, que tenien aquesta publicació com a mitjà d'educació del poble. S'analitzen escrits, articles i els debats d'actualitat oberts a l'època. La revista no està conservada i l'autor proposa localitzar els 140 nombres i la seva reedició.