"El que més m'agrada del saxo és que permet fer el que vulgui"

Isaac Pons de Rosa Ciutadella
Quants anys tenies quan vas començar en el món de la música?
Vaig començar a tocar violí als quatre anys, i el saxo als deu.

Com hi vas arribar?
Jo era tan petit que no podia decidir per jo mateix. Els meus pares em van apuntar a violí i a tennis, i al final, amb l'edat vaig veure que m'agradava més la música.

Per què el canvi del violí pel saxo?
Perquè al Conservatori no hi havia prou places de violí, i com que m'agradava el saxo, em vaig decidir per ell.

El passat dia 8 vas guanyar el Certamen Nacional d'Intercentres. Què suposa?
Una gran alegria, és un premi nacional. En els anteriors només hi participaven saxos. Aquí hi havia tot tipus d'instruments, i sempre és més complicat decidir si un ho fa més bé que l'altre essent instruments diferents. El que es mira en aquest concurs és la qualitat interpretativa. És un premi important, pel fet que és nacional. Érem 17, de totes les comunitats autònomes.

Però no era el primer premi que havies obtingut...
No, el 2005 vaig guanyar el IV Concurs per a Joves Saxofonistes de Tarragona, el I Concurs "Huelma Saxo 2005", a Jaén, o el Ramón Guzmán a Galicia. Aquests han estat els més importants.

Què és el que t'atreu del saxo?
El que més m'agrada és que em permet fer tot el que vulgui, no hi ha limitacions.

T'agrada improvisar?
Sí, m'agrada molt. Quan toques segons quina peça no es pot, però sempre que puc, sí que ho faig. Aquí a Palma estic fent una assignatura que és Improvisació de Música Contemporània, en la qual fem exercicis en què un comença una peça, i cadascú hi va fent aportacions.

Ara, què estudies?
Ara faig primer de Superior de Violí i segon de Superior de Saxo, al Conservatori de Palma.

Però també fas cursos a Barcelona, i a França?
Sí, a vegades faig classes a Bouches, amb Christophe Dois, que és el professor assistent del Conservatori Nacional de París.

Com és aquesta experiència?
És molt polit, perquè quan vaig començar, el meu somni era rebre classes amb ell, i ara ho estic fent.

Quin és el teu saxofonista preferit?
N'hi ha molts, cadascun té alguna cosa diferent i és mal de fer xerrar només d'un. Però podria destacar en Jean-Marie Londeix, que ara ja no toca, però que ha estat un dels més grans que hi ha hagut.

Què suposa sortir de ca teva per dedicar-te al que t'agrada?
Sempre és una experiència, Menorca és petita i sempre dóna gust poder-hi tocar, però sortir t'ajuda a conèixer més gent, més llocs.