"Aquest any ha estat molt dur per jo, m'he trobat amenaçat de mort"

Després de la fi del litigi, ja està en funcionament l'hospital?
L'hospital està obert però clar, al llarg de l'any que va estar tancat vaig perdre tres metges. I precisament ara he vingut a Menorca per trobar un equip metge. De moment, ja he conseguit un metge que ja havia fet feina a Binde fa dos anys. I a més, ja estic parlant amb dues infermeres d'aquí perquè vinguin almenys tres mesos. Tenint en compte la lentitud d'Àfrica, crec que després de Pasqua ja estarà tot en funcionament. De moment, farem urgències i visites externes.

Quina ha estat la raó d'aquest conflicte?
El conflicte estava en la propietat de l'hospital. L'Església d'allà pensava que jo, com que era missioner, tot el que feia ho feia en nom de l'Església. I clar, jo ho faig en nom de l'Església i en nom del poble també.

Llavors començaren les negociacions...
Sí, però com que sóc estranger no podia negociar. Eren els ghanesos els que havien de parlar amb l'Església. I així ho van fer. Els van a arribar a oferir el 80 per cent de la gestió de l'hospital.

Com s'ha arribat a una solució?
La sentència va ser fora de judici. Es va arribar a un acord després que el jutge va dir que el Departament de Salut de l'Església no tenia documents que acreditessin que l'hospital era seu. I al final el bisbe d'allà, el bisbe Lucas, va reconèixer que efectivament l'hospital no era seu, que jo havia fet l'hospital com a representant d'Amics de Binde. En realitat, el responsable no era el bisbe Lucas, era un sacerdot encarregat del desenvolupament de la sanitat de la Diòcesi que per qüestions determinades volia controlar aquest hospital.

Han tingut molt suport durant aquests mesos. Però quina ha estat l'ajuda decisiva?
El bisbe Joan Piris va fer un contacte molt positiu al Vaticà. I el Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya també va actuar de forma decisiva. A través d'aquestes dues vies el Ministeri de Salut de Ghana es va enterar que l'hospital s'havia tancat sense el permís del Ministeri. Això ha estat molt important.

Quin ha estat el preu de tenir l'hospital tancat durant un any?
Molt alt. Tenim referències de que 14 persones han mort, sobretot fillets. A més, hi ha hagut dos parts a les portes de l'hospital.

Com ha viscut vostè aquesta situació?
Per jo ha estat molt dur. Hi va haver amenaces, em van retirar el permís de resident a Ghana, van subornar a joves de Binde i fins i tot, em va arribar una petició de cerca i captura. Però al final, el comandant regional de la Policia i el ministre regional que representa el Govern de Ghana van dir que jo era innocent.

S'ha sentit amenaçat?
Sí. Un vespre van atacar el poblat, no per raons de l'hospital directament, però que em podia afectar a jo i a l'hospital indirectament. Vaig haver d'anar de refugiat a Togo. M'he trobat amenaçat de mort.

Joan Manuel Serrat i Joan Pons oferiren dos festivals per recaptar diners per a Binde. A què es destinaran?
Els fons que vam captar han estat congelats durant un any. Ara, els utilitzarem per a la construcció del centre nutricional. Els doblers de Joan Pons es destinaran en part a millorar la infraestructura de l'hospital.

Gran part de la seva feina a Binde ha estat possible gràcies a la solidaritat de molts menorquins. Se sent orgullós?
Sí, molt. Sent una illa petita ha estat una illa pel món. El que agreixo molt és que casi 200 menorquins han vingut com a cooperants i voluntaris. I moure persones és molt més important que moure capital.

Quan es parla de solidaritat, és important que la gent vegi el que es fa?
Un 80 per cent de la vida de Jesús la va dedicar a fer bones obres i un 20 per cent a predicar. Una imatge o una bona obra val més que mil sermons.

Quins projectes té pensats per a Binde?
Crear una emissora FM per educar a distància. Tindrem l'ajuda de dos tècnics que vindran de Menorca. També tenim previst crear una escola de mestres que estarà lligada a una universitat del nord de Ghana. Tot això servirà per potenciar l'educació a la zona.

Com afronta el futur?
Amb il·lusió. Ja em vaig fent gran però tenc molta gent que m'empeny. Tenc previst seguir almenys dos anys més per dur a terme aquests projectes que tenim pensats. La feina nostra és formar gent perquè em substitueixi.