"El més gratificant de tot és que la gent gaudeixi amb allò que tu organitzes"

El fet de posar com a negoci una llibreria denota ja una certa inquietud cultural. ¿Va ser això el que el va fer entrar a JJMM?

No ben bé. El meu ingrés a la junta de l'associació va venir motivat perquè, fa 32 anys, el llavors president, Nofre Martí, cercava algú que li portàs els comptes, és a dir un tresorer. M'ho va proposar i me'n vaig encarregar durant sis anys, tres amb ell i tres amb en Toni Salvador.

I de tresorer, va passar a president. Això no és massa freqüent...

Home, com a tresorer coneixes totes les seccions i activitats de la casa i aquest fet representa un cert avantatge.

Sempre ha comptat amb els mateixos directius?

Bé, segons els nostres estatuts, hem de renovar la junta cada quatre anys, que actualment, amb la reforma del text estatutari, són cinc, per la dificultat en trobar gent que vulgui treballar per l'associació. I, per tant, alguns vocals han anat canviant, però el gruix de l'equip, el qui ha duit el pes més feixuc, sempre ha estat més o manco el mateix.

I ara ho deixen perquè consideren que han realitzat ja la seva tasca, i no perquè hagi sortit una candidatura alternativa de 'crítics'...

No, no en absolut (riu). En la darrera renovació, ja van dir que continuàvem "de prestado", perquè no hi havia ningú més. I finalment, aquest darrer any hem pogut assegurar el relleu. Hem cercat una candidatura i ens ha costat molta feina poder-la trobar.
Què ha canviat a JJMM des que vostè hi va entrar fins al moment actual?
Bàsicament, la filosofia és la mateixa; els concerts, el cine club. Són els temps els qui han anat canviant i nosaltres ens hem hagut d'anar adaptant a la societat. Vam entrar durant la transició. Va ser una època dura, en la que, quan organitzaves recitals de la Nova Cançò, havies de menester un segell de la Delegació del Govern. I, sovint, et censuraven algunes de.les peces que s'hi havien d'interpretar. Ara, en canvi, no hem de demanar cap permís.

I la quantitat de socis, també deu haver anat variant...

En efecte. En aquella època, la gent estava més implicada. Vam arribar a ser 500 socis. En el món musical ciutadellenc, només estàvem la Capella Davídica i nosaltres. Ara, la gent s'ha anat repartint. S'han incorporat altres entitats, com Jazz Obert, del qual nosaltres vam organitzar un parell de concerts inicials. Tot això ha fet que els socis anassin disminuint. Des de fa molts anys, estem en els 210 ó 220. Pensi que el públic dels anys 70 ó 80 estava molt desitjós de consumir cultura, perquè li venia molt de nou i, per pocs que fossin, gaudien molt. Ara, viatgen més, hi ha més oferta cultural, i la gent tria. I aquest és un mèrit de totes les entitats culturals que hem estat fent feina. Jo estic convençut de que hem anat cap a bé.

Quan mira enrere, després de 25 anys, què és el que més el satisfà?

Que el nostre Festival sigui conegut i respectat. Que els artistes importants et facin cas i et coneguin, dins aquest món tan elevat. Abans, quan contractàvem un pianista, ens demanava quin piano teníem i, segons qui, ja no venia. Ara ja no ens ho demanen. I hem fet grans amistats i conegut persones importants, i això és el que queda. També han estat molt reexits els actes commemoratius del cinquantenari de JJMM de Ciutadella. I el més gratificant de tot és que la gent gaudeixi amb allò que tu organitzes.

I moltes vegades, pel que vostè m'ha dit, amb mitjans ben precaris...

En efecte, podem dir que mai no hem tingut un local propi. I el nivell cultural que té Ciutadella mereix unes infraestructures, uns espais en condicions. Quan portem un gran artista al Socors i li mostram que allà, en un raconet, hi té el seu camerino, estem un poc empagaïts. Però li explicam les circumstàncies en les que ens trobam i ens arriba a comprendre. O, per exemple, quan vam començar amb el cine club, a Ciutadella hi havia cinc o sis cinemes, i ara, amb prou feines n'hi ha un. I amb els teatres passa el mateix. La reobertura del Teatre des Born i la construcció del futur auditori Joan Pons són del tot imprescindibles.

Vostè és també vocal de la Federació de JJMM d'Espanya i representant de les entitats a la fundació municipal Ciutadella Cultura. ¿Continuarà en ambdós càrrecs?

Bé, es tracta de dos casos molt diferents. A les JJMM d'Espanya, després de vuit anys que he estat vocal amb en Jordi Roch de president, el 2008 vam renovar per quatre anys més, a l'assemblea que es va celebrar, precisament a Ciutadella. En canvi, l'altre càrrec és representatiu i consider que he de deixar pas a algú altre.
És important per les JJMM de Menorca que vostè continuï al Consell de Direcció de la Federació espanyola?

Home, jo crec que n'hem tret molts fruits. Hem organitzat quatre vegades el Concurs nacional, també l'Assemblea i diversos Consells de Direcció. El nom de Ciutadella sona més. I, pel que fa a Menorca, les quatre associacions de JJMM fem feina conjuntament, especialment pel que fa als concerts d'hivern.

Recentment, vostès han iniciat l'experiència dels concerts familiars...

Sí, i no acaba de funcionar, perquè, a l'hivern, és molt difícil que els pares portin els fillets a sentir un concert a segons quines hores. Aquí caldrà un nou plantejament. En canvi, els concerts escolars són un èxit. Els instituts hi van assistint i els al·lots estan molt atents.

Vostè és un home que s'ha distingit per la seva habilitat en tractar amb dirigents institucionals de tots els colors polítics...

Sí, això és cert i vull agrair a totes les administracions el suport que sempre hem rebut d'elles i que esper continuïn donant als nostres successors.

Però, jo no veig el seu futur en el món de la política, com va fer el seu antecessor, que va arribar a ser alcalde de Ciutadella...

En absolut. jo no tenc cap aspiració en aquest sentit. Ara ha arribat el moment de dedicar-me més a la feina i a la família.