"La gent necessita bellesa al seu costat"

Pilar Perdices Sintes, de mare maonesa, va néixer a Maó, però prest va marxar. A Barcelona de joveneta va descobrir el gust pel dibuix i la pintura, que no abandonaria mai. Es llicencia en Belles Arts i exerceix com a professora, arribant a ser catedràtica numerària de Batxillerat. La seva trajectòria artística es veu marcada per circumstàncies de la seva vida que la portaran a forjar una pintura molt personal. La seva obra és ella mateixa. La base tècnica i acadèmica li han permès alliberar-se i la pintura es converteix per a ella en la seva font de supervivència. "La gent necessita l'art i no se n'adonen que vivim d'esquena a aquestes coses per quedar-nos en el que és pràctic. La pintura, com l'escultura o l'arquitectura, és important. La cultura ha d'anar endavant".
Com molts artistes es resisteix a encasellar-se; "no som abstracte, el que faig és una abstracció". Perdices pinta el que la rodeja, "el que m'ha frapat a la vida, el que m'ha fet mal", i ha arribat a un punt on el patiment és ja part del passat i la seva obra és més madura i coherent, pròpia d'una trajectòria autèntica a la qual ha arribat amb el pas del anys. "Encara m'heu arreplegat que tinc força", va dir ahir Perdices, i és que asseguren els que l'han vista que pinta amb una energia digna d'admirar als seus 77 anys.

Josep Bagur comissaria l'exposició que es mostrarà al Claustre del Carme a partir de dimecres i és una persona molt propera a Pilar Perdices. Bagur ha treballat, juntament amb Miquel Pons, per endreçar el currículum de la pintora que mostra el seu bagatge amb exposicions, premis i reconeixements importants. A més 19 dels seus gravats es mostraran a l'Ateneu de Maó a partir de dilluns quan Pilar Perdices oferirà una conferència a les 20.30 hores. La retrospectiva mostrarà l'obra de Pilar Perdices Sintes al llarg de tota la seva trajectòria. Des dels seus quadres figuratius de l'inici a la seva pintura d'èxit dels anys 70. També la que Pilar va realitzar i va haver de mostrar fora de Barcelona durant uns anys en què no exposava en galeries de la capital. I els seus grans cartrons, les presons, com titula, o les miniatures; en fi, una obra diversa i extensa que mostra com es forja una obra fins ara desconeguda a la seva illa natal. "Ha estat una història preciosa, alguna cosa m'ha tornat a l'Illa i estic molt contenta".