Maria SoláMaó20/01/10 0:00
TW
0

Quin és el seu paper com a vocal de Literatura de l'Ateneu?
El meu paper consisteix en organitzar actes literaris, dintre de les nostres possibilitats. En aquest sentit destaca el club de lectura, que funciona des de fa tres anys.  Fem reunions mensuals i, en cada una d'elles, es proposa un llibre per llegir i comentar durant la propera trobada. M'agradaria destacar que la distribució de llibres a l'Illa és un problema. No em queixo dels llibreters sinó més aviat de les distribuïdores.

Quanta gent participa en aquestes trobades actualment?
Ara som entre vuit i deu persones. Cada curs seguim una línia concreta: la primera va ser la literatura escrita per dones, la segona la literatura autoreferencial i enguany alternem entre narrativa i poesia. Molta de la gent que ha participat en aquest grup de lectura m'ha comentat que, el fet de participar en les trobades, crea un hàbit de llegir i, a més, llegeixen d'una altra manera.

Costa més introduir les lectures poètiques?
Sí, la poesia espanta una mica. La gent té por de no entendre aquest tipus de llenguatge.

A més de ser aficionada a la lectura, ha publicat diversos llibres...
Si, tots de poesia. El primer llibre que vaig publicar, als anys 80, es titulava "L'infant i la mort". Posteriorment van venir "Els ulls" i "Entre dues espases". En un moment determinat de la meva vida vaig tenir la necessitat d'expressar-me.

Quins són els seus referents?
Moltíssims. Concretament d'autors catalans destacaria l'obra del poeta mallorquí Joan Alcover o de Maragall, entre d'altres. 

Quan va començar a interessar-se per la poesia?
De petita ja m'agradava llegir poesia en veu alta i encara ho continuo fent. La prosa també m'interessa i llegeixo de tot. La poesia m'atreu perquè és un llenguatge més directe, va més a l'arrel de les paraules i té un sentit molt més estricte de l'escriptura.