20/01/10 0:00
TW
0

MERCÈ PONS Alaior
Avui a les 20.30 hores a l'Ajuntament d'Alaior inaugureu l'exposició "La passió dels colors". Amb què es trobarà el públic?
J.E.: Amb una exposició que intenta rompre amb la línia expositiva que Alaior està acostumat a veure. El fet de combinar i fusionar la pintura amb l'escultura n'és el primer punt rompedor de l'exposició i el segon és la importància del color en aquesta mostra i sobretot l'estil que oferim, en Jonathan beu dels còmics i jo de l'abstracció.

Com comença en vosaltres aquesta vena artística?
J.C.: Jo de sempre, des de petit que m'ha agradat dibuixar còmics. Vaig estudiar Arts i Oficis i a Barcelona vaig fer diversos mòduls relacionats amb l'art i la pintura. També vaig col·laborar amb la revista de còmics "Idò Elbiocòmic", era el component més jove. Després vaig fer alguns anys en què vaig viatjar molt i per això ho vaig deixar una mica arraconat. En tornar a instal·lar-me a l'Illa vaig reprendre l'afició. Aquesta és la primera exposició que faig i esper donar-me a conèixer.
J.E.: Jo també vaig estudiar Arts i Oficis. Primer em vaig decantar per la via de la comunicació i de l'art dramàtic. Va ser cap el 2002 o 2003 quan vaig començar a fer cosetes amb escaiola. Un amic un dia em va dir que estaria bé fer una exposició. Aquesta ja és la setena que faig però amb la diferència que la gent no està acostumada a trobar això en les meves escultures.

Amb quin estil us sentiu més propers?
J.C.: El meu estil és bastant dinàmic, amb essència urbana, underground, d'avui en dia i no tan clàssic. A més de les peces còmiques hi ha altres pintures de caire figuratiu mesclades amb il·lustracions carregades de còmic. A mi m'encanta Guenadi Ulivin, un artista molt hiperrealista i Joe Madureira en la vessant del còmic. Però el meu estil és totalment propi.
J.E.: Amb suro, paper, llenya, espuma, materials reciclats i pinces d'estendre, intento fer escultures ben abstractes. A l'exposició podem veure dos sofàs que no tenen res de sofà, només l'estructura. A mi m'agrada molt anar a Favàritx i inspirar-me i això que allà tot és grisós i jo ho faig tot amb el predomini dels colors vius. Una altra curiositat és que hi ha una obra que es pot vendre sencera o a parts.

Les vostres obres emeten algun missatge?
J.C.: La gran majoria. "Pànic" vol fer sentir a la gent aquest sentiment de por alhora que gràcies al color blau es suavitza el sentiment. N'hi d'altres que no, que tan sols expressen diversió.
J.E.: L'escultura de les pinces d'estendre a mi em produeix calma i benestar. Un dels sofàs, nervi i moviment, per exemple.