Biblioteca. El catedràtic i editor disposa d?un espai amb 4.000 volums

Biblioteca. El catedràtic i editor disposa d?un espai amb 4.000 volums

20/01/10 0:00
TW
0

Isaac Pons de Rosa Ciutadella
El proper dia 30, Lluís Casasnovas Marquès rebrà un homenatge per tota la seva trajectòria com a catedràtic, docent, editor de llibres i autor de textos. Així ho ha sabut, després que l'Institut d'Estudis Baleàrics li comuniqués, fa uns dies, que la seva aportació intel·lectual i cultural el fa mereixedor d'aquest reconeixement públic.
Nascut a Ciutadella el 1924, Lluis Casasnovas es va decantar per les Lletres de jove. Després d'estudiar Magisteri, va cursar Filologia. Parlar del fundador de l'Editorial Nura és parlar d'un home nascut per a la cultura. Ho demostra el fet que amb tots aquests anys ha reunit més de 4.000 volums a la seva biblioteca personal.

Com rep aquest reconeixement?
Estic molt content. Sempre és agradable que se reconegui l'esforç i la feina que un ha fet durant tant de temps, una tasca que sempre he fet per gust. I açò és molt d'agrair, perquè no sempre se'n recorden de la labor que es fa.
Què el va empènyer a decantar-se per la docència, la filología i l'edició?
Des d'al·lot sempre vaig dir que em dedicaria a les Lletres, i ho vaig fer. Ha estat lo que sempre vaig voler, i n'estic satisfet, perquè he pogut fer una feina bastant àmplia que ajuda a fixar dades i coses sobre Menorca que no es sabien. Jo sempre he tingut inquietuds per la cultura menorquina. Açò va fer que m'iniciés en aquest món.

Com va començar tot?
Vaig començar estudiant Magisteri. Mon pare ja havia estat mestre, i també ho era la tia Joana, que donava classes a la gent del camp. També el meu germà, n'Andreu, estava molt ficat dins el món de la literatura, era periodista, li agradava molt escriure. Jo em vaig fixar molt amb ell, i vaig voler seguir el seu camí. Quan vaig acabar Magisteri vaig exercir un any a Calós. Després ja em vaig presentar a les oposicions al Magisteri Nacional el 1944. Vaig sortir el primer de Balears, i em van destinar primer a Ferreries i després a Santa Pau, a Girona. Però allà hi vaig fer molt poc temps, no hi vaig arribar a exercir, ja que vaig preferir anar cap a Barcelona per seguir estudiant Filologia a la Universitat de Barcelona. Tot i així, els dos primers anys de carrera els vaig fer des de Ciutadella, i els tres darrers els vaig fer en un únic curs.

I després la tesi doctoral?
A la universitat em vaig trobar amb dos professors amb els que vaig aprendre molt, els doctors Antoni Maria Badia i Martí de Riquer. Junts vam fer molta feina, vaig aprendre a investigar. Precisament Badia va apadrinar la meva tesi, "La toponímia menorquina", que la vaig presentar davant d'un tribunal entre els que hi havia Dámaso Alonso.

Alguna anècdota de la seva etapa com estudiant?
Si, n'hi ha una de curiosa. A la universitat, per saber les notes havies de donar una propina al bidell. Jo tenia pendents de saber 32 notes perquè no tenia doblers. Tots els meus companys volien saber les meves notes, i el bidell li va dir a la secretària que qui era aquella "fera cornúpia desenfrenada" que treia tan bones notes i que no les anava a veure. Finalment, vaig acordar un pagament inferior perquè em donessin els butlletins.

I on va donar classes després?
Quan feia la carrera i el doctorat ja ho compaginava fent classes a diverses escoles, amb els Salesians i amb els Jesuites a Sarrià. Més tard, ja doctorat, quan van fundar l'Institut Josep Maria Quadrado el 1953, i com que la tia Joana m'havia ajudat tant, vaig decidir tornar a Ciutadella enlloc de fer de professor a la universitat.

Què recorda de la seva estada a Barcelona?
Una de les coses que m'agradava fer era anar a l'Ateneu de Barcelona. Allà s'hi ajuntaven molts intel·lectuals, que xerraven i discutien sobre diferents temes.

I com entra al món dels llibres?
Em vaig presentar a un concurs convocat a Madrid per l'Editorial Everest. N'havien de triar tres, i el meu en va ser un. Açò em va obrir el camí per fer feina amb aquesta empresa. Els adaptava llibres per a escolars, feia versions reduïdes, i vaig fer la primera guia de Menorca, junt amb el meu germà.

Crec que també va ser finalista del Premi Nadal...
Si, m'hi vaig presentar el 1948 i vaig ser finalista amb la novel·la "Don Joaquín, maestro nacional". Va guanyar "Sobre las piedras grises", de Sebastián Juan Arbós.
Vostè també és home de poesia...
He fet poesia, tenc obres de teatre, un guió de cinema?he provat moltes coses, perquè m'agrada escriure.

I el 1977 crea Editorial Nura...
Sí, va ser un projecte junt amb el meu germà Andreu, en Germán Coll Mesquida i en Gabriel Julià. Ha estat molta feina, amb uns 180 llibres editats. A més, estem contents perquè amb l'editorial i la llibreria, hem fet contactes amb gent que ha creat biblioteques bastant completes amb obres sobre Menorca.