"No paro i actuo com si tingués 25 anys, treballo intensament perquè em fa sentir viu"

Com disfruta Serrat de la vida?
Doncs amb la certesa que no en tenc una altra.

La gent l'estima, només vostè podia ser tant de temps de gira i haver de prolongar concerts per petició popular com per exemple amb el "Serrat 100 x 100".
El "100 x 100" no és només una gira, en aquests moments és una forma d'espectacle, és quelcom absolutament consolidat per ell mateix i que no s'acaba en una gira. Aquí podem canviar constantment les cançons, l'escenografia, tot el que vulguem, però realment la fórmula cent per cent deriva del tractament de les cançons a partir d'una guitarra, un piano i una veu. Això no és un producte fet per una gira, sinó fet per tot el que calgui. Amb independència d'això puc, puntualment, fer treballs d'altra mena com tocar amb grups convencionals (de baix, bateria, piano i algun músic més), amb orquestres simfòniques o tot sol amb la guitarra..., no defujo cap d'aquestes maneres de presentació i cadascuna d'aquestes formes d'arropament musical vindrà donada pel tipus de l'espectacle o de les cançons. El "100 x 100" no és una gira que començà el 2005 i que encara dura el 2009, és quelcom que seguirem fent molt de temps, o almanco suposo que fins que durem els dos, el Ricard Miralles i jo, per això cuido tant la salut del Miralles (riu).

Què creu que ha aportat la música de Serrat a la societat o, almanco, amb què es conformaria que hagués contribuït?
M'és molt difícil donar una resposta concreta de què és el que ha pogut aportar. Ha aportat sens dubte el que jo sé fer, el que entenc del meu treball i de quina manera m'agrada fer-lo. Més coses no li puc dir ja que més aviat forma part d'una anàlisi que acostumen a fer altres persones que s'hi dediquen a això. Ara, què m'agradaria que la música aportés?, doncs m'agradaria que la música col·laborés, d'alguna manera, a fer una societat millor, més harmònica, sensible, tolerant i justa. Però això no es fa sol, potser si acompanyéssim la música d'altres projectes... perquè per fer una societat així hauríem de fer servir altres tipus de mecanismes.

Començant pels qui ens governen?
Començant pel fons de la societat, perquè començant per sota els qui governen ho acabarien fent. A vegades oblidem que els qui governen els posem nosaltres.

Al seu dia va haver d'escollir entre ser cantant o dedicar-se professionalment pel que s'havia preparat estudiant. Si no hagués triat la música, avui seria una d'aquelles persones que canta sota la dutxa?
Avui seria un professor d'institut d'Ensenyança Mitjana segurament a punt de jubilar-me.

I com veu aquesta "no vida" quan se la imagina?
M'agrada més la vida que tenc ara. No la veig, només penso el que hauria pogut succeir, que no és cap tragèdia perquè realment es pot ser feliç sent professor d'institut. Un pot dedicar el seus esforços perquè el seu pas per la vida no sigui una cosa estèril, ara que la veritat és que segur que m'he divertit molt més fent música que impartint un curs de biologia a una classe d'institut.

Què sent cada cop que torna a Menorca?
Que l'Aeroport és cada vegada més gran! (riu). La meva satisfacció pel progrés de l'Illa xoca frontalment contra el decorat dels meus records. Parlo sempre amb la naturalitat de qui passa un pont, passo el riu i arribo a l'altra costat, a casa meva.

Els seus concerts a l'Illa tenen un caire especial?
Sempre són especials quan cantes a casa teva.

Com viu les seves actuacions al Teatre Principal de Maó?
Em sento feliç, el Teatre és un espai molt bonic i ben preparat per a la música, especialment per a la meva. Em sento treballant en un àmbit a on els professionals que són al Principal són gent amiga i que fan tot el possible perquè em senti a gust. Allà em trobo amb els veïns, amb gent amb la que coincideixo al mercat, pel carrer... gent que forma part de la meva vida quotidiana, la qual cosa fa que d'alguna manera tot sigui més emocionant.

Serrat és menorquí?
Vaja, no em sento foraster.

Avui ja no es fa música com la d'abans o simplement és que la gent només escolta els productes comercials?
Avui no neva com abans, ni plou com abans, ni el cinema ni la música és com abans. És un altre temps. La música té uns camins d'evolució i els camins no sempre passen pels llocs ideals, de vegades fan moltes voltes per arribar a un lloc interessant, però totes les èpoques han donat la seva gent creativa i sempre hi ha hagut moments estel·lars.

Quina música escolta per relaxar-se?
No escolto música per relaxar-me mai, escolto música perquè em dóna plaer i emoció. No puc escoltar música si no em commou. Escolto per aprendre i per, cada vegada, aprofundir més en ella i intentar descobrir els racons amagats que tota peça musical té sempre.

Quina música l'emociona?
No sóc una persona que mengi plats molt concrets, menjo de tot i del que m'agrada. Música clàssica, popular, moderna, contemporània, rock'n'roll... a tot arreu puc trobar coses que siguin interessants.

Quin sentiment l'envaeix quan se n'adona que molta gent ha crescut escoltant les seves cançons?
El primer sentiment que té un és que porta molts d'anys fent feina, i això et provoca sentiments enfrontats, però és una guerra a on guanyen els bons, guanya la felicitat i la satisfacció de saber que el que has fet a la vida li ha interessat a molta gent. I això està per damunt del fet de pensar que la vida és un recorregut escàs. El valor del temps és molt important. Avui encara sóc feliç perquè m'agrada el que faig. Quan veig que el temps passa penso que encara tenc molts projectes per fer. No vull donar cap sensació a ningú que em sento vell, però el que sí vull assegurar-los és que la vellesa és real i que en el millor dels casos és viva. El temps és el més valuós que tenim i cal aprofitar-lo en tot moment i en qualsevol cosa que facis perquè no torna més. Per això jo no paro i actuo com si tingués 25 anys. Treballo amb tota la intensitat i no deixo de produir perquè això em fa estar viu.

Un desig per aquest món que l'envolta.
En tindria prou que el món fos més just perquè això voldria dir-ho tot, però aquestes coses no canvien mai amb desitjos, un s'ha d'arremangar.