L' art de mesclar llum i realitat té premi

Qui figura al quadre guanyador és el seu fill, que ara té vuit anys. Segueix així amb els motius familiars que tan bon resultat li estan donant. Cal recordar que Bosch guanyà el Premi Sant Antoni de pintura el 2007 amb un quadre on la protagonista era la seva dona. El nexe d'unió dels dos quadres és la llum i el realisme (o hiperrealisme, segons alguns). Una llum tractada amb magistralitat, que aporta un encanta especial a uns rostres o unes figures perfectament definides. Al cap i a la fi, l'altra senya d'identitat seva és el realisme: "És un estil que està un poc apartat als concursos i als premis, ja que es guardonen els estils nous, fet que jo compartesc", explica el pintor ciutadellenc. A més, Bosch admet que una obra tan personal com la seva "és molt difícil de vendre. Ara, si a algú li agrada, li agrada molt", conclou.

Açò, però, no condiciona la seva creació ni la seva rutina. Segueix treballant com a electricista, i la pintura és hores d'ara només un hobby de capvespres. "Vull evitar que es converteixi en una feina, vull pintar perquè m'agrada fer-ho", explica. De fet, a l'hora d'engendrar una obra, el seu cervell està buit de qualsevol possible premi, i simplement es deixa anar. Fins i tot admet que açò dels premis i dels concursos té un pes molt relatiu en el seu particular món de l'art: "No confio massa en els concursos, ja que cadascun depèn molt del jurat i de la seva condició. De fet, crec que ningú no pot jutjar del tot una obra d'art". Tot i axí, fins ara els premis li somriuen, "sembla que me fan cas, i açò me serveix per fer-me un nom", admet Miquel Bosch.

Un nom que potser es farà més gran en els propers certàmens que té a l'agenda. Mataró i Castelló són les fites més immediates. Després, qui sap si l'horitzó s'haurà de ficar més alt. El que té clar és que no pinta per guanyar, sinó per gaudir. "Jo pint un quadre, i després ja mir si es pot enviar a algun premi, o si mereix anar-hi", conclou el pintor-electricista.