Coincidint amb el quarantè aniversari de l'agrupament de Ciutadella, els caps del Federico Pareja van preparar una jornada de reflexió, sota el títol "L'empremta de l'escoltisme", en què es va analitzar la situació actual del moviment, tenint en compte l'experiència acumulada al llarg de tots aquests anys. Una valoració que va resultar força positiva, posant de manifest la vigència de la seva filosofia.
El dia va començar a les 10.30 hores, amb un recorregut pels diferents espais de la ciutat on l'agrupament ciutadellenc ha tingut el seu cau de trobada durant els seus quaranta anys. Igualment es van visitar altres indrets, com l'Agrupament Escolta Sant Antoni Maria Claret o Sant Rafel. En cada una de les aturades de la ruta, diversos membres històrics del col·lectiu escolta organitzador de la sessió, van oferir petites xerrades sobre conceptes relacionats amb l'escoltisme, com coeducació, fe, natura o espais educatius, entre d'altres, a la trentena de persones que hi van prendre part, tots ells caps o antics membres d'agrupaments de Ciutadella i de Menorca.
conclusions
Després de l'activitat, es va fer una posada en comú, a mode de reflexió. L'encarregat de moderar el debat va ser Silve Pons, antic membre de l'agrupament Federico Pareja.
Un dels conceptes que caracteritzen l'escoltisme és el de coeducació, referit a l'educació igualitària entre homes i dones, una concepció que, des del principi, es va assolir sense problemes dins aquest moviment.
Sobre el terme natura, el col·lectiu escolta troba a faltar la possibilitat de realitzar sortides, pels impediments que es troben alhora de realitzar acampades. Per a ells és important poder gaudir de l'entorn, i per això no descarten sol·licitar a les autoritats més flexibilitat per a col·lectius organitzats com el seu.
Conceptes com el de fe o servei són d'altres que es valoren molt, tenint en compte que l'escoltisme és un moviment pertanyent a l'Església, i que com a scouts volen transmetre als joves la idea de treballar en benefici de la societat sense necessitat de rebre res a canvi, amb accions tan senzilles com per exemple sortir a netejar un camí rural, o anar al geriàtric a cantar cançons.
La defensa de la llengua pròpia també és un tret característic de l'escoltisme. Un exemple el trobem en l'organització, el 1974, del primer "curs de menorquí" per part de l'AEFP, en uns moments en què el català no era ben vist. També dins el camp de la llengua, durant el debat es va parlar de l'esperit integrador de l'escoltisme, envers els nouvinguts.
La valoració general de la trobada va ser positiva, tant per la labor social que es fa com pel futur del moviment. Es va destacar la importància de la transmissió de valors que fa l'escoltisme en tothom qui hi participa.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.