Quan la fantasia es torna realitat

El matí va ser el torn de les escoles. Després de dies de feina, el resultat sortia al carrer. Els alumnes del Col·legi Margalida Florit es convertiren en turistes (en plena temporada baixa, açò sí). A la Consolació optaren per transformar-se en esportistes, des d'esquiadors fins a nedadors. Al "Joan Benejam" els prehistòrics es barrejaven amb soldats romans, mentre que a "Pere Casasnovas", per exemple, els pallassos es combinaven amb aquells que ballaven a ritme de música i percurssió brasilera. A "Pintor Torrent", en canvi, uns altres van triar el gospel per transportar-se a l'Amèrica profunda i convertir-se en cantants negres de veu profunda.

El capvespre arribava el gran moment, l'hora en què tots els fillets sortien de casa amb les seves disfresses i es trobaven a la carpa situada a la plaça de les Palmeres primer, i després passejaven pel carrer a ritme de rua. Fades i dimonis es mesclaven amb hippies i Johns Travolta en plena febre del dissabte vespre. Animalons petits combinaven amb bruixes (moltes bruixes), mentre que no faltaven tradicions com la de Blancaneus, ninjes, princeses, pallassos o asiàtics. Alguns optaren per la novetat, i així es van poder veure els personatges d'un programa de nit de la cadena Cuatro, les ja famoses formigues "Trancas y Barrancas". Algun hàmster o ratolí adoptable passejava també pel carrer, competint amb el que semblava un "hot-dog" o també amb belles sirenes sorgides del fons de la mar. Algunes disfresses requerien, açò sí, l'originalitat de qui l'ha feta, però també l'agudesa de qui la mirava per saber ben bé de què anava aquella persona.

I tampoc podia faltar el que també ha esdevingut una tradició, desitjada pels fillets, odiada per molts adults: els esprais que disparen una espècie de neu o pols, i que serveixen per improvisar batalles entre disfressats, i sobretot per deixar un rastre per tota la ciutat. L'estàtua de la Plaça Nova ja s'ha acostumat a aquests productes, i cada any llueix resignada una capa d'ornamentació improvisada.

Sigui com sigui, ahir fosquet el protagonisme era per als fillets. Corrien, jugaven, saltaven i ballaven amagats sota màscares o sota vestits que els transportaven a altres èpoques, espais i costums. Per un dia eren uns altres. Per un dia en Toni, en Miquel o na Maria eren na Blancaneus o el guerrer ninja. Per un dia, la fantasia es tornà realitat.